Rubén Martín Giráldez (Cerdanyola del Vallès, 1979) ha publicat les novel·les ‘Magistral’ (Jekyll & Jill, 2016) i ‘Menys jove’ (Jekyll & Jill, 2012), i el relat «Pròleg a Centaures extirpats» a l’antologia Doppelgänger: vuit relats sobre el doble + bonus track (Jekyll & Jill, 2011) i l’assaig burlesc Thomas Pynchon: un escriptor sense orificis (Alpha Decay, 2010). Ha traduït a Tom Robbins, Jack Green, Bruce Bégout, Blake Butler, Leonard Gardner, Ernest HAYCOX o Laird Barron. Una de les seves traduccions és Cosmotheoros, el llibre de Christiaan Huygens aparegut en Jekyll & Jill el 2015.
El seu últim llibre publicar és ‘El fill del corrector/Arre, arre, corrector’. En realitat, el llibre va sorgir d’un encàrrec a l’incorregible Martín Giráldez: la traducció castellana d’un original català de Pujol Cruells, El fill del corrector. Una petita meravella que versa sobre el pare d’Adrià -corrector intermitent de Josep Pla-, el propi Pla, el procés creatiu, el panorama literari, etc., però que Rubén, embegut de la més punyent tradició del traduttore, traditore, versiona seu antull deformant cada pàgina, malcriant aquest fill del corrector fins arri, arri, arremetre contra tot. Arribats a un punt de no retorn editorial, no va ser tasca fàcil decidir que assumíem la necessitat de publicar el llibre en format bilingüe deixant a peu de pàgina les disputes entre autor i traductor (i fins i tot alguns dels nostres fracassats intents d’apaivagar els ànims). Massa a prop del brogit de la querelli, encara no sabem si hem encertat. En qualsevol cas, només podem dir que Adrià Pujol Cruells mereix ser llegit en totes les llengües, fins i tot en llengua bífida. Sobre el dimoni anomenat Rubén Martín Giráldez … ja parlarem! El fill del corrector / Arre, arre, corrector podria inaugurar -efecte papallona- nous gèneres literaris: el de la lectura d’irritació, el de la permeabilitat irruente … El fill del corrector / Arre, arre, corrector podria ser, a la forma macedoniana, potser la primera novel·la catalana bona. Si fos una novel·la.