Beatriz Galán Echevarría (Barcelona, 1974) es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i el 1998 va obtenir una beca ”la Caixa” per fer els estudis de doctorat a la Universitat Gerhard-Mercator-Gesamthochschule de Duisburg, a Alemanya, on va fer també de professora adjunta de Literatura Espanyola. Quan va tornar, el 2001, va començar a col·laborar amb Galaxia Gutenberg i Círculo de Lectores i a poc a poc va anar ampliant el seu cercle editorial. Actualment ha traduït més de cinquanta novel·les de l’alemany, l’anglès i l’italià. Des del 2009 compagina la feina editorial amb la docència, on diu que ha trobat «una tardana però apassionant vocació»: entre el 2009 i el 2012 va treballar a l’escola Jardí de Granollers, on es va especialitzar en l’atenció als adolescents amb altes capacitats, i el 2012 va tornar com a docent als passadissos de la seva antiga escola, els Jesuïtes de Sarrià – Sant Ignasi. Allà continua, exercint de mestra de castellà i alemany a l’ESO i gaudint principalment del seu paper de consiliària, una figura que li sembla imprescindible en el camp de l’educació. La Bea és mare de dues filles, de catorze i setze anys, i és coautora de dos llibres: Cinco madres, cinco historias i Soy padre, dicen ellos.

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és Doctor en Filologia Semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona. Ha antologat i traduït al català l’obra d’alguns poetes moderns israelians com Pinkhas Sadé (El Déu abandona David, 2002), Ronny Someck (Amor pirata, 2006) o Iehuda Amikhai (Clavats a la carn del món, 2001, premi de la Crítica Serra d’Or i Cavall Verd de traducció). Ha traduït també la novel·la d’Amós Oz El mateix mar (2002) amb Roser Lluch, i Els Viatges d’Ibn Battuta (2005) amb l’arabista Margarida Castells (premi de la Crítica Serra d’Or de traducció 2006). De l’anglès, ha traduït les proses d’E. M. Forster de Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria (2002), i del francès El Martiri de Sant Sebastià de Gabrielle D’Annunzio (2008), així com el text integral de La descripció del món de Marco Polo (2009).De la seva pròpia producció poètica destaquen Corint (premi Jocs Florals de Barcelona 2000), Com un persa (València 2001, premi internacional Tívoli Europa Giovanni 2002), El Tren de Bagdad (premi Carles Riba de Poesia 2003) i Llei d’estrangeria (2008).Ha publicat també l’assaig històric A fil d’espasa: Les Croades vistes pels jueus (2007), així com la Història de la Catalunya jueva (2010) i la traducció de l’opuscle hebreu El Llibre de la Creació (2012).Des de 2004 treballa a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren

Xavier Febrés (Barcelona, 1949) és periodista free-lance i escriptor. Ha publicat biografies com Frederic Escofet, l’últim exiliat (1979) i Josep Pla, biografia. de l’homenot (1990), llibres d’entrevistes com L’art de mirar-se el melic a Catalunya (1982) i especialment literatura de viatges: El Pirineu, frontera i porta de Catalunya (1984 ), El Mediterrani ciutat (1986 ), Les altres capitals (1987), Roma: passejar i civilitzar-se (1987, en col·laboració), Passeig de mar (1988), Ofici d’amant a Florència (1989), etc. Ha transcrit els quaranta volums publicats fins ara de la col·lecció de llibres de converses «Diàlegs a Barcelona» i des del 1982 és el redactor de l’anuari Catalunya dia a dia.

Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968). És autora de sis llibres de poesia, entre els quals Flors a casa (2007, premi Jocs Florals de Barcelona); Serena barca (2016, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2017) i Sempre és tard (2020), premi Miquel de Palol. És autora de llibres de narrativa per a lectors de totes les edats, com ara L’Home del Capell de Palla (2017) o Tenda d’animals (2018). Ha publicat nombrosos articles de crítica literària en diversos mitjans. Poemes seus han estat traduïts a l’italià, el francès, l’eslovè, el croat, l’èuscar o l’anglès. Gestiona el blog Passa la vida.

Desirée De Fez (Barcelona, 1977) escriu a Fotogramas, El Español i Rockdelux. Col·labora en el programa “Página Dos” (La 2 de TVE), el Canal TCM i “La Finestra Indiscreta de Catalunya Ràdio”. Membre de l’equip del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges) i comissària de la mostra de cinema independent Cine Low Cost. Imparteix classes a l’escola FX Cinema i ha escrit diversos llibres i ha participat en nombroses publicacions col·lectives.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren

Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) és editor i presentador del TeleNotícies Vespre de TV3. Llicenciat en Ciències Polítiques i Periodisme (UAB) ha estat corresponsal a Londres i París i enviat especial a Washington, L’Havana, Buenos Aires i Brussel·les, entre altres ciutats. Va treballar al World Service de la BBC (1999-2003) i a la ràdio de Nacions Unides a Nova York (2004). Ha publicat Un antídot contra l’extrema dreta (premi Joan Fuster d’Assaig 2012), De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l’esquerra europea i El llarg adeu de Pinochet. Va ser director adjunt del diari Avui (2007-2009) i actualment col·labora a “El Suplement” de Catalunya Ràdio.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor de l’excepcional recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993), però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premi El Setè Cel, premi Amat-Piniella i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa) i Al mateix riu d’Heràclit (2018).

Alfons Cama (Calonge, 1952), palamosí d’adopció, viu a Tarragona. És enginyer industrial. Ha publicat cinc novel·les: El camí dels cirerers (març 2013), basada en els seus records d’infantesa; Un pessic a l’ànima (novembre 2013), en què se superposen la transformació de les classes socials de l’última meitat del segle passat, el món del suro i l’activisme polític del final del franquisme; Amb dits de molsa (setembre 2015), la immigració, la crisi, l’especulació immobiliària, el món de la droga i els amors en són elements destacats;  L’olor de la seva pell(novembre 2017), finalista del premi Crexells, on els vestigis de la Guerra Civil deixen empremta als membres d’una família empordanesa, i El primer piteu (maig 2019), una incursió a la novel·la històrica, segle xiv, amb el món dels teixidors.

Lluís Calvo i Guardiola (Saragossa, 27 de maig de 1963) és un poeta, escriptor i assagista català. Ha publicat vint-i-tres llibres de poesia, pels quals ha rebut els principals premis, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona, el Crítica Serra d’Or i el Carles Riba. L’any 2017 va aparèixer una antologia de cent poemes seus amb el títol de Llum a l’arsenal. Ha estat traduït al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès, al portuguès i al polonès. Ha publicat quatre novel·les i quatre assaigs, l’últim dels quals és L’infiltrat (2019).

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren

Enric Calpena (Barcelona, 1960) és periodista, historiador i professor de Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialitzat en divulgació històrica, ha estat director i guionista de nombrosos documentals històrics per a la televisió. Col·laborador de la revista Sàpiens, també dirigeix programes radiofònics sobre Història. Actualment dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren