Bel Olid (Mataró, 1977)És escriptora, traductora, professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB i activista feminista. Com a narradora, va donar-se a conèixer el 2009 amb el conte Crida ben fort, Estela! (Fineo, 2009), on tractava l’abús sexual infantil, que va rebre el premi Qwerty al millor llibre infantil de l’any. Posteriorment, ha seguit publicant obres de literatura infantil i juvenil, gènere al qual també ha dedicat reflexions teòriques, com Les heroïnes contraataquen (Pagès editors, 2011), assaig on analitzava els rols de gènere en la literatura infantil. Amb la seva primera novel·la, Una terra solitària (Empúries, 2011), en què retratava tres dones d’una mateixa família i explorava temes com la migració, la sexualitat i l’abús, va obtenir el premi Documenta de narrativa. També ha publicat dos reculls de narracions breus —La mala reputació (Proa, 2012) i Vents més salvatges (Empúries, 2016)—, el llibre de poesia Ferida, udol, viatge, illa (Bellaterra, 2017) i l’assaig Feminisme de butxaca: kit de supervivència (Angle editorial, 2017). Actualment presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i col·labora com a articulista a Nació Digital i a la revista El Temps.
Bel Olid ens parla de A contrapel (Destino)
Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren
