Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), doctora en filologia romànica, ha exercit com a docent a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i com a periodista. Al llarg d’una carrera literària intensa i sòlida, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com: ‘És quan miro que hi veig clar’, Premi Víctor Català 1978; ‘Ídols’, Premi de la Crítica del País Valencià 1986; ‘Històries perverses’, Premi Crítica Serra d’Or 1993; o ‘La salvatge’, Premi Sant Jordi 1993. En Edicions Bromera ha publicat també el seu clàssic ‘Júlia’; ‘La innocent’, Premi València de Literatura 1995; ‘Dones’; ‘Raquel’; ‘Joel’; ‘Dora diu que no’; l’obra de teatre ‘Còmplices’ i ‘El meu germà Pol’, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2007.

“Ell m’ha pintat, m’ha esculpit, m’ha dibuixat desenes de vegades…”, escriu Fernande Olivier a Gertrude Stein l’any 1908 sobre Pablo Picasso. Olivier va ser una de les primeres parelles sentimentals del pintor, amb qui va compartir un període clau per a la història de l’art. Al seu costat, Olivier va viure l’efervescència cultural i vital d’aquell París on es produïa l’esclat de l’avantguarda. Amb ell, va viatjar a Horta de Sant Joan, on Picasso va descobrir un paisatge essencial per a la seva obra. I sense ell, anys a venir, la bella Fernande continuaria recordant el temps compartit. Isabel-Clara Simó, gràcies a una prosa elaborada i brillant, ens acosta la figura de la gran amant del primer Picasso. I així, a més d’il·luminar la biografia del pintor, ens permet conèixer qui fou de debò aquella dona extraordinària coneguda com Fernande Olivier.