Joan Carreras (Barcelona, 1962) es va donar a conèixer com a narrador amb dos reculls de contes: Les oques van descalces(1990) i La bassa del gripau (1993). Després ha publicat cinc novel·les: La gran nevada (1998), Qui va matar el Floquet de Neu (2003), L’home d’origami (2009), Carretera secundària (2012) i Cafè Barcelona, premi Ciutat de Barcelona 2013. Amb la sisena, L’àguila negra, ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la 2014.
L'àguila negra
Joan Carreras (Edicions 62, 2015)
A punt de fer setanta anys, privat de les rutines de la feina i la família, Marià Solvell decideix saldar el deute que té amb el passat. Per això se’n va uns quants dies a un poble nudista. Vol alliberar-se de totes les noses que ha anat acumulant i recuperar el que quedi, dins d’ell, d’aquell dentista consagrat a restituir peces malmeses, del jove atrapat en una relació sexual tumultuosa i del nen que no podia endevinar quins canvis li tocaria viure, a les dècades dels 60 i els 70, en una Barcelona que tot just obria els ulls.
L’àguila negra no és una epopeia d’herois que s’oposen a la dictadura de Franco, sinó una novel·la que retrata la gent normal: la novel·la dels que van provar de viure amb entusiasme i plenitud en un país com ells, de tarannà acomodatici. Joan Carreras ens proposa un recorregut emotiu que ens porta, de sorpresa en sorpresa, des de la vaga de tramvies del 1951 fins més enllà de la gran manifestació independentista del 2012.