Juanjo Millás (València, 1946) és un escriptor i periodista espanyol. La seva obra narrativa s’ha traduït a 23 idiomes. Els seus inicis com a novel·lista van ser en 1974 quan publica Cèrber són les Ombres, amb la qual aconsegueix el premi Sésamo de narrativa. El 1977, es va donar a conèixer a al gran públic amb la novel·la Visió de l’ofegat, la seva obra més poètica, Jardí Buit el 1981, Paper Mullat el 1983, El Desordre del teu nom el 1988, l’any 1990 publica La Soledat era això, obra amb la qual guanya el premi Nadal. El 1992 edita Primavera de dol i altres contes, el 1994 Ella imagina i altres obsessions de Vicente Holgado, el 1995 Ximple, mort, bastard i invisible, també al 95 publica Una cosa que et concerneix, el 1997 Contes a la intempèrie, el 1998 l’ordre alfabètic, la vida incompetent i altres contes, i el 1999, No miris sota el llit. Columnista habitual del diari El País. El 15 d’octubre de 2007 se li va atorgar el Premi Planeta per la seva novel·la autobiogràfica El món.