Maria Barbal (Tremp, 1949) escriu, sobretot, novel·les i contes. Va passar la seva infantesa al Pallars, va continuar estudis a Barcelona, on va acabar seguint els cursos de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat Central. Es va quedar a viure a la capital i es va dedicar bastants anys a l’ensenyament.
Va presentar la novel·la ‘Pedra‘ de tartera l’any 1984 al Premi Joaquim Ruyra i el va guanyar. Publicada primerament per editorial Laia, després, a Empúries, La Magrana i Columna se n’han fet més de seixanta edicions i és present en col·leccions variades. Se n’ha fet dues adaptacions teatrals, que han estat representades en diferents escenaris. Ha arribat a un públic nombrós i divers, ha rebut altres premis literaris, Premi de la Generalitat del 1985 i Premi Crexells del mateix any. El 2018 comptava ja amb setze traduccions. El grau del ressò d’aquesta primera obra a Catalunya i internacionalment ha tendit a ocultar les creacions posteriors de l’autora. L’editorial La Magrana va reunir ‘Pedra de tartera ‘i les dues novel·les següents, ‘Mel i metzines‘ i ‘Càmfora‘, Premi Nacional de Narrativa 1991-1992, en un volum amb el títol Cicle del Pallars. Al cicle, encara s’hi podria afegir els contes de ‘La mort de Teresa‘ i les novel·les ‘País íntim‘, Premi Prudenci Bertrana, i la darrera, ‘A l’amic escocès‘, totes dues editades per Columna.
