Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 1952), nascuda a Buenos Aires, és periodista i escriptora de llarga trajectòria, amb una obra centrada en diversos aspectes de la societat catalana: història, cultura, política, immigració, urbanisme, Barcelona. Ha publicat gairebé una trentena de llibres, entre els quals en destaquen dos que han esdevingut clàssics: ‘El preu de ser catalans’, sobre la cultura catalana i el mercat, i ‘Crònica de la independència, periodisme de ficció sobre el procés’, un tema al qual ha dedicat diversos títols. Sobre la presència d’heterodòxies en la cultura catalana ha escrit ‘El fil secret de la història’; sobre el 1714, l’obra d’èxit, ‘Les dones del 1714’; i també ha tractat el tema de les dones d’esquerra en la política del país amb ‘El cant de les sibil·les’. El 2012 va obtenir el Premi Prudenci Bertrana per la seva primera novel·la ‘La néta d’Adam’. Aquest novembre torna a les llibreries amb l’obra ‘La mateixa pedra’, en el qual fa un recorregut per diversos episodis històrics.

 

La mateixa pedra

Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Rosa dels Vents, 2015)

Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res? No hi ha dubte que Catalunya té, al llarg de la història, moments que, tot i ser brillants, no acaben bé o acaben en no res. Què és el que falla? Aquest llibre fa un recorregut divertit per diversos episodis històrics -poc coneguts i sorprenents- per descobrir- hi unes claus que es repeteixen, prenent en consideració quatre factors: talent, projecte, lideratge i unitat. El talent genera una energia positiva que cal traduir en un projecte col·lectiu i, per tant, en unitat d’acció. Tanmateix, no sempre s’hi arriba. La mateixa pedra proposa una reflexió sobre els ritmes profunds de la història, que pot ser útil a l’hora d’enfrontar els reptes d’avui. Des de la Catalunya de l’any 1000 fins a la declaració de sobirania del Parlament, passant per l’ebullició del 1906, una anotació en el dietari de Joan Maragall, les conspiracions al voltant del compromís de Casp, la Barcelona tolerant de Jaume I, els convulsos anys setanta o la recuperació il·lustrada del segle XVIII viscuda a través de la ciència. Què els va faltar, a aquests moments esplèndids, per fer el ple? Som capaços, avui, de trencar el malefici?