Pol Guasch i Arcas (Tarragona, 1997) a cavall entre Tarragona i Barcelona, llegeix com exposa la violència Mouawad, com fa l’engany Ferrater, i s’emmiralla, esbiaixat, en la teoria de Cixous, en la manera com entén el fet d’escriure des del cos. El seu atreviment és el d’una veu que es planteja el risc no com una opció sinó com una necessitat imperiosa. Per aquest motiu, els seus versos en esqueix s’obren en una ferida mòrbida molt propera als versos trencats de Lispector. D’aquestes veus i d’aquests territoris viscerals parteix el seu primer llibre, ‘Tanta gana‘, entranyes d’un subjecte atònit que rau enmig d’una cruïlla, amb els ulls i les mans obertes, re-buscant en les butxaques quina és la manera de dir els mots silents que bramen ben endins.
