Poetes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, AELC, és l'entitat professional que aplega els escriptors i escriptores en llengua catalana. Fundada l'any 1977, la major part de la seva actuació es desplega en els distints territoris dels Països Catalans, fet fonamental que reflecteix la seva organització i la composició de la junta directiva.
Els poetes assistents i els llibres que recitaran són:
David Ymbernon - Carbassa emergent (llum de bengala)
Jaume Creus - Suite dels bons amors
Jordi Roig Pi - Cada dilluns que es perd
Aina Torres Rexach - Dos hiverns i un incendi
Marta Pérez Sierra - Un segon fora de dubte
Judith Cobeña Guàrdia - Res en ratlla
Anna Bou Jorba - Acadèmia d'idiomes invisibles
Empar Sáez Artacho - Quatre arbres
Sergi Jover - Vestigis
Sílvia Romero - ABCdari poètic
Emília Illamola - Fraccions
Josep Enric Dallerès - "Amic" i "Illalba"
Montserrat Aloy - Gàbies de vidre i pols
Albert Carrasco Guasques - Ombres xineses
Luis Miguel Rubio Domingo
Mercè Ubach - Soliloqui del gos
Frederic Porta
Frederic Porta, juntament amb Manuel Tomás, s’ha capbussat a fons per aconseguir petites joies del passat, per situar en context la relació entre el club, ciutat i país, per reivindicar molts noms que no mereixen quedar-se en l’oblit. Persones que han deixat la seva petjada al servei de la causa comú que milions de seguidors abracen avui. I no només futbolistes. També directius, personatges de tota classe i senzills treballadors que obraren amb amor en benefici d’aquesta religió laica, aquesta immensa força d’atracció compartida en tot el món.
A ‘Barça Inèdit’ trobarem 800 fragments per sintetitzar el que representa el FC Barcelona.
Jordi Dausà
En Jordi Dausà Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és mestre i llicenciat en Humanitats. És autor de dues novel·les i d’una dotzena de relats curts. A banda d’escriure ficció, col·labora puntualment en alguns mitjans escrits i digitals.
‘Nits de matapobres’ (Brau, 2015) és la historia de com canvien les vides d’en Roger i la Bàrbara, dos joves de més de trenta que viuen en una ciutat petita, sacsejada per l’aparició del sidral, nova droga de disseny, i de la seva versió adulterada, la matapobres. Una novel·la sobre la dificultat de madurar, la necessitat de seguir les tendències més modernes i el perill de les evasions ràpides i massa accessibles.
Lluís Llort
Lluís Llort (1966) treballa al diari Avui, actualment El Punt Avui des del 1986. Ha publicat centenars d’articles, els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel•les i tretze títols infantils, ha participat en vuit llibres col•lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d’humor de televisió.
‘No n’estiguis tan segur’ (Alrevés, 2016) comença amb el cas d’un cadàver en un petit despatx del centre de Barcelona. El que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d’estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, fugitius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe i violència. La trama ens condueix per un territori on ningú no pot estar segur de res.
Josep Maria Martí Rigau
Josep Maria Martí Rigau (Barcelona, 1952), llicenciat en dret i graduat en música, és periodista. Ha treballat en diversos mitjans com El Mundo Deportivo o Ràdio Barcelona. Com a director del programa de TV3 Parlament, és considerat el cronista parlamentari per excel·lència.
Des de la seva constitució, el periodista Josep Maria Martí Rigau ha estat un testimoni d’excepció de tot allò que succeïa al Parlament de Catalunya: a dins, en públic, i a fora, en privat. El seu relat, farcit d’anècdotes, apunts biogràfics i converses “off the record”, ens apropa a la història més humana de la nostra política, a les persones que hi ha darrere els càrrecs.
Ramon Tremosa
Ramon Tremosa (Barcelona, 1965) és economista, professor titular a la Universitat de Barcelona i investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). Va ser el cap de llista de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions al Parlament Europeu de 2009 i de 2014. I un dels eurodiputats més actius al Parlament Europeu. Ha publicat molts articles en revistes acadèmiques i és autor de diversos llibres sobre política econòmica. Col·labora de manera habitual als mitjans de comunicació.
A ‘L’Europa que han fet fracassar’ (Pòrtic, 2016) Ramon Tremosa i Aleix Sarri fan una anàlisi valenta del fracàs d’Europa.
Ramon Gasch
Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) és escriptor i enginyer tècnic elèctric. Ha publicat tres manuals tècnics i un llibre de vivències dins la seva professió. A més d'un recull de contes, és autor de dues novel·les. En col·laboració amb Andreu González Castro, va escriure ‘Bon cop de falç!’, que va ser guardonada amb el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica.
‘Llibre de veritats i secrets’ (Columna, 2016) narra la vida de Ramon Llull: la infantesa, on comença a descobrir les seves grans capacitats; la seva activitat com a cortesà, trobador, joglar i conqueridor de cors; el període de neguits i dubtes del seu matrimoni amb Blanca Picay; l’amor boig per l’Elionor de Castello que no el vol... Fets que fan que Ramon Llull entri en un període de deixadesa, obsessionat més que mai en les seves composicions trobadoresques i lascives, i que iniciï la seva conversió i concebi l’ideari dels tres objectius de la seva vida.
Gemma Ros
Gemma Ros Payró (Sant Feliu de Guíxols 1975) Llicenciada en Biologia per la UdG i màster en Nutrició i Salut per la UOC. Actualment compagina la seva feina a la UdG amb la seva consulta a Girona i al Port de la Selva, on ajuda mares i pares de nen que tenen sobrepès a aconseguir que els seus fills adquireixin uns bons hàbits alimentaris.
A ‘Ensenya’m a menjar bé’ hi trobaràs idees, exemples, receptes i exercicis que podràs aplicar al teu dia a dia i et donarà les pautes necessàries per ajudar el teu fill a menjar de manera saludable i equilibrada, tot implicant-lo en tot el procés alimentari.
Cristina Gutiérrez
Cristina Gutiérrez Lestón és educadora i des de 1986 treballa amb infants i adolescents en contacte amb la natura. És codirectora de La Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, per on passen cada any 10.000 nens i 1.200 professors. El 2006, l'equip pedagògic de la Granja Escola va ser pioner en la implantació de l'educació emocional en els programes d'activitats amb els nens, davant les nombroses carències emocionals que percebien en ells, desenvolupant una metodologia pròpia.
‘Educa’l per a la vida’ (Plataforma editorial, 2016) parla de multitud de situacions reals que l’autora ha viscut en un centre de colònies per on passen milers de criatures i on hi ha prou recursos per transformar les carències emocionals dels nens i nenes. No és un llibre de teoria sinó fet des de la privilegiada “trinxera” de l’autora, i ofereix recursos molt concrets per dur a la pràctica la valorada educació emocional.
Jordi Fortuny Boladeras
Jordi Fortuny Boladeras elabora, des de l'1 de desembre de 1985, els mots encreuats diaris de La Vanguardia. Convençut que les paraules diuen més del que volen dir, aprofita la circumstància per practicar el seu joc preferit: trobar preguntes a les respostes. Però creu que, fins i tot amb bones dosis de sadomasoquisme, és desitjable que el joc tingui sentit i sigui consentit.
‘Àcid Irònic’ (Ara llibres, 2016) presenta un diccionari amb balls de lletres i coreografies de paraules que és, alhora, un joc i un repte per al lector: n’haurà d’endevinar les entrades! Per tal d’endevinar-les, el lector només disposa d’un anagrama i d’una definició. Ets un Indiana Jones de la lexicografia? Atreveix-te a jugar!