Àngels Bassas
Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, Àngels Bassas (Figueres, 1971) té una extensa trajectòria en el món teatral, on ha treballat amb directors de renom nacional i internacional. Com a escriptora ha publicat una col·lecció de contes infantils, ‘Patatu’, i ha escrit cinc obres de teatre.
En el seu debut novel·lístic ‘Dóna't’ –finalista del Premi Josep Pla 2015–, l’actriu sorprèn amb la història d’un desig. Una intriga passional protagonitzada per una dona que vol viure la vida, real i professional, intensament i sense reserves.
Antoni Vives
Antoni Vives i Tomàs va néixer a Barcelona l'any 1965. És llicenciat en Ciències Empresarials i especialitzat en màrqueting i comerç internacional. Ha estat president de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, president de la Fundació Aureli Maria Escarré pels drets col·lectius dels pobles i vicepresident de l'Associació Antisida de Catalunya. Actualment és regidor a l'Ajuntament de Barcelona per CiU on presideix la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública i està adscrit al districte de Nou Barris. També és director de l'associació Tribuna Galeuscat (PNV, BNG, CDC, UDC) i membre de la direcció nacional de la Federació de Convergència i Unió.
‘Passió, mort i resurrecció de Manel Garcia’ (Proa, 2016) ens situa en la vida d’en Manel Garcia, un comercial del sector de l’automòbil que passa per una situació vital complicada: ha de tenir contenta la seva amant –una prostituta dominicana– i, al mateix temps, conservar els vincles familiars. El Manel té la sensació de viure una vida falsa. El suïcidi d’un amic íntim és el tret que engega una fugida cap endavant i determina una opció vital arriscada. Pagarà un preu molt alt.
Eli Dalmau
Eli Dalmau (Barcelona, 1985) és directora i guionista per vocació, escriptora per defecte, productora per necessitat, feminista per experiència i riallera per naturalesa. Ha treballat per cine i televisió i al 2015 va fundar la seva productora, Ostia Films. Escriu mensualment per medis digitals i explica #microcuentos al Twitter: @elidalmau.
‘El año de la mudez’, la seva primera novel•la, és la història d’onze personatges que es veuen afectats per una extranya pandemia: l’afonia. Onze històries diferents afectades per un denominador comú que alterarà les seves vides i que s’aniran entrecreuant fins arribar a l’últim mes de l’any.
Pep Puig
Pep Puig i Ponsa neix a Terrassa el 1969. Actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. Va guanyar el Premi Sant Jordi 2015 amb la novel·la 'La vida sense la Sara Amat'
En el relat central de 'L'amor de la meva vida de moment' (Alreves, 2015), un home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del servei militar per anar a buscar la nena de qui s’havia enamorat perdudament quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits d’una mà? ¿I a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa i l’edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.
Maria Carme Roca
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres adreçades tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel•la històrica.
‘A punt d’estrena’ (Columna, 2016) ens parla de la dificultat de conviure, de passions contraposades i del preu a pagar quan es persegueixen els ideals propis. No podràs deixar de llegir-la.
Jaume Funes
Jaume Funes (Calatayud, 1947) és psicòleg, educador i periodista. Ha dedicat gran part de la seva vida professional als adolescents i joves i a les seves dificultats socials. És autor de diverses obres que reflexionen sobre la responsabilitat educativa dels adults.
A ‘Cal fer deures?’ (Eumo, 2015) l’autor reflexiona sobre com educa l'escola i com eduquem les famílies. D'una manera serena i informada, ens convida a repensar què significa educar avui, dins de l'aula i sobretot a fora. Aquest llibre va sobre els deures, sí: quins deures cal que facin els nostres fills, quin sentit tenen en relació amb l'aprenentatge que esperem d'ells, quines aportacions hi pot fer la família, etc. Però, sobretot, aquest llibre vol ser una ajuda per a mares i pares que s'impliquen en el procés de creixement i maduració dels seus fills.
Jordi Dausà
En Jordi Dausà Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és mestre i llicenciat en Humanitats. És autor de dues novel·les i d’una dotzena de relats curts. A banda d’escriure ficció, col·labora puntualment en alguns mitjans escrits i digitals.
‘Nits de matapobres’ (Brau, 2015) és la historia de com canvien les vides d’en Roger i la Bàrbara, dos joves de més de trenta que viuen en una ciutat petita, sacsejada per l’aparició del sidral, nova droga de disseny, i de la seva versió adulterada, la matapobres. Una novel·la sobre la dificultat de madurar, la necessitat de seguir les tendències més modernes i el perill de les evasions ràpides i massa accessibles.
Ramon Gasch
Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) és escriptor i enginyer tècnic elèctric. Ha publicat tres manuals tècnics i un llibre de vivències dins la seva professió. A més d'un recull de contes, és autor de dues novel·les. En col·laboració amb Andreu González Castro, va escriure ‘Bon cop de falç!’, que va ser guardonada amb el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica.
‘Llibre de veritats i secrets’ (Columna, 2016) narra la vida de Ramon Llull: la infantesa, on comença a descobrir les seves grans capacitats; la seva activitat com a cortesà, trobador, joglar i conqueridor de cors; el període de neguits i dubtes del seu matrimoni amb Blanca Picay; l’amor boig per l’Elionor de Castello que no el vol... Fets que fan que Ramon Llull entri en un període de deixadesa, obsessionat més que mai en les seves composicions trobadoresques i lascives, i que iniciï la seva conversió i concebi l’ideari dels tres objectius de la seva vida.
Margarida Aritzeta
Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Des del 1980, quan va obtenir el premi Víctor Català que li obria les portes de la literatura, ha publicat una trentena de novel·les, sis de les quals són del gènere criminal.
‘Els fils de l’aranya’ és un nou cas de la inspectora Mina Fuster entre falsificacions de xecs i estafadors de baixa estofa.
En Cordèlio, un estafador de baixa estofa, acaba de partir peres amb el seu soci i la seva dona, la Tina, el fa fora de casa. No té on caure mort i deambula, brut i sense diners, per Tarragona, amenaçant amb xerrar tot el que sap si no li omplen les butxaques. En Cordèlio vigila la Tina, la segueix i l'assetja, fins que ella comença a tenir por. Però el seu ex soci no es vol arriscar i ha decidit fer-lo callar per sempre.
Quim Torra
Quim Torra (Blanes, 1962) és llicenciat en dret, editor i escriptor. Va fundar l’editorial A Contra Vent, des d’on ha desenvolupat una activitat intensa de recuperació de la tradició literària i periodística catalana. El 2012 va ser nomenat director del Born Centre Cultural; des d’on va dirigir el procés de museïtzació de les ruïnes que es conserven al sòl de l’antic mercat. Actualment, és director de la Revista de Catalunya.
A ‘Muriel Casals i la revolució dels somriures’ (Pòrtic, 2016) l’autor explica les claus de la contribució de la Muriel al moviment sobiranista. Un llibre personal i aclaridor.