Albert Villaró (andorrà nascut a la Seu el 1964) és historiador de (de)formació i ha construït, llibre rere llibre, un inclassificable i polièdric corpus novel·lístic. La seva primera obra, La selva moral (1993), era una galeria de retrats de gent de muntanya, a meitat de camí entre la descripció costumista, l’humor absurd i la falsa erudició. Les seves primeres novel·les, Les ànimes sordes i, sobretot, Obaga, són una paròdia dels estereotips de la novel·la negra, traslladats a uns ambients rurals que són presentats de vegades amb una sornegueria que frega el sarcasme. Després s’ha centrat en les ficcions a l’Andorra contemporània, amb la creació del personatge d’Andreu Boix, oficial del Cos de Policia (Blau de Prússia —Premi Carlemany—, L’escala del dolor, La bíblia andorrana —Premi Prudenci Bertrana—), i altres novel·les de plantejaments més diversos (L’any dels francs, La primera pràctica), que tenen com a denominador comú una reeleboració fantasiosa del passat, com es veu encara més en les ucronies Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) i El Sindicat de l’Oblit (2018).

Selena Soro i Gómez (Barcelona, 1991) és una periodista i escriptora catalana, col·laboradora del diari Ara. Soro va viure a la muntanya amb les seves dues mares i la seva germana fins als quinze anys, i va ser a Sort (Pallars Sobirà) on una professora li va encarregar que escrivís un conte (Un mar de boira), que seria amb el temps la llavor de la seva primera novel·la, Misteris de la boira. El febrer del 2020 va ser guardonada amb el 9è premi Carlemany pel seu debut literari, una novel·la fantàstica sobre l’aventura d’una jove, la Gala, que viu en un poble remot d’un món en què està prohibit estimar, i que s’enfronta a un dilema moral. Es preveu que la publiqui l’editorial Columna al setembre de 2020. Entre les seves influències com a escriptora, es troben J.K. Rowling, Philip Pullman i Michael Ende. Actualment resideix a Cardedeu.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren

Care Santos (Mataró, 1970) és autora de dotze novel·les, entre les quals destaquen Habitacions tancades (2011), adaptada a la televisió en 2014, L’aire que respires (2013), Desig de xocolata (Premi Ramon Llull 2014), Diamant blau (2015), Mitja vida (Premi Nadal 2017) i tot el bé i tot el mal (2018). La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes, entre ells l’anglès, l’alemany, el francès, el suec, l’italià i l’holandès. És col·laboradora habitual de El Periódico de Catalunya.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat més d’una quarantena de llibres, molts dels quals adreçats al públic infantil i juvenil. Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis com el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau (2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l’arquer persa (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull On s’amaga la por (2002).[1] Carme Roca durant la presentació del seu llibre La ciutat oblidada el 2008 A banda d’escriure, forma part del programa “Itineraris de lectura” de la ILC. És membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil com a representant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i també jurat de premis literaris com el Néstor Lujan de novel·la històrica o el Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Col·labora regularment amb la revista educativa Escola Catalana.

Pilar Rahola Martínez (Barcelona, ​​1958) és una política i periodista, tertuliana radiofònica i de televisió. Va ser diputada per Barcelona al Congrés dins el Grup Parlamentari Mixt entre 1993 i 2000. És columnista al diari la Vanguardia i és o ha estat col·laboradora o tertuliana de programes radiofònics i televisius com Julia en la onda, 8 al día o La noria. D’ideologia independentista catalana, va ser membre de Consell Assessor per a la Transició Nacional, organisme adscrit a Departament de la Presidència de la Generalitat creat el 2013 per assessorar sobre el procés d’independència de Catalunya.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren

Núria Pradas Andreu (Barcelona 1954) és llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Els anys passats a les aules com a professora de secundària van ser el motor que la va dur a iniciar-se en la literatura infantil i juvenil, gènere en què ha publicat una cinquantena llarga d’obres. El Premi Carlemany, que li va ser atorgat l’any 2012 per l’obra Sota el mateix cel, li va obrir les portes de la narrativa per a adults. La seva primera novel·la en aquesta nova etapa va ser La noia de la biblioteca (2014). La van seguir Somnis a mida (2015), traduïda a més de vuit llengües i amb més de 20.000 exemplars venuts a Alemanya, i L’aroma del temps (2017).

Miqui Otero (Barcelona, ​​1980) va debutar el 2010 amb l’aplaudida novel·la Fil musical (Alpha Decay), premi Nou Talent FNAC, i dos anys després va arribar La càpsula de el temps (Blackie Books), que després de ser elegit llibre de l’any a Rockdelux i entrar a la llista dels deu millors de capçaleres com ABC, en la seva tercera edició ha venut més de 10.000 exemplars. Col·labora habitualment en mitjans com El País i Cultura / s La Vanguardia, i és professor de periodisme i literatura a la UAB. També ha participat en llibres col·lectius d’assaig com Un riure nova (Nausicaa, 2010) i CT o la cultura de la transició (Random House Mondadori, 2012), entre d’altres, i en antologies de narrativa com última temporada (Llengua de drap, 2013 ), que engloba la nova generació d’autors espanyols. Amb Raigs es va consolidar com una de les veus més destacades i imaginatives de l’panorama literari espanyol. Ara, amb Simón, aconsegueix la seva novel·la més ambiciosa, més tendra i reinvindicativa.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren

Bel Olid (Mataró, 1977)És escriptora, traductora, professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB i activista feminista. Com a narradora, va donar-se a conèixer el 2009 amb el conte Crida ben fort, Estela! (Fineo, 2009), on tractava l’abús sexual infantil, que va rebre el premi Qwerty al millor llibre infantil de l’any. Posteriorment, ha seguit publicant obres de literatura infantil i juvenil, gènere al qual també ha dedicat reflexions teòriques, com Les heroïnes contraataquen (Pagès editors, 2011), assaig on analitzava els rols de gènere en la literatura infantil. Amb la seva primera novel·la, Una terra solitària (Empúries, 2011), en què retratava tres dones d’una mateixa família i explorava temes com la migració, la sexualitat i l’abús, va obtenir el premi Documenta de narrativa. També ha publicat dos reculls de narracions breus —La mala reputació (Proa, 2012) i Vents més salvatges (Empúries, 2016)—, el llibre de poesia Ferida, udol, viatge, illa (Bellaterra, 2017) i l’assaig Feminisme de butxaca: kit de supervivència (Angle editorial, 2017). Actualment presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i col·labora com a articulista a Nació Digital i a la revista El Temps.

Texto de vídeo bloqueado hasta que se registren