Marina Porras Martí (Barcelona, ​​1991) és graduada en història de l’art i filologia catalana, i màster en teoria de la literatura i literatura comparada. És investigadora en formació de el grup de recerca “Literatura Comparada a L’Espai Intel·lectual Europeu” en departament de Teoria de la Literatura de la Universitat de Barcelona. Treballa en una tesi sobre els assajos de Gabriel Ferrater. Ha exercit de professora en el màster Barcelona – Europa. Literatura i Història Comparada dels Intel·lectuals, i imparteix conferències sobre literatura en diverses institucions. És crítica literària, ha col·laborat com a periodista cultural en diversos mitjans de comunicació (Ara, El Nacional, RAC1, Catalunya Ràdio, Serra d’Or, Revista de Catalunya, El Temps …) i treballa en una llibreria.

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és un poeta i periodista català. Ha publicat els següents llibres de poesia:[1] A l’ombra dels violins (1997, La Magrana), Kosovo. 25 poemes, 25 imatges (2000, Aire-F i Ajuntament de Granollers), Oblidar (2001, Emboscall), Temporari (2007, Tarafa Edicions), Els Llops (2009, La Garúa), llibre escrit a sis mans amb Laia Noguera i Joan Duran, Fosca límit (2015, AdiA Edicions) i Big Bang LLàtzer (2016, Lleonard Muntaner).[2] A banda de la seva trajectòria poètica, com a periodista ha sigut el cap de cultura de NacióDigital.[3] Abans va ser l’editor de NacióGranollers.cat[4][5] i articulista a diferents mitjans i revistes com ara Núvol,[6] la Revista Caràcters[7] o Barcelona Metropolis.[8] Ha estat articulista d’El 9 Nou i ha exercit la crítica literària al diari Avui. També ha estat director de l’Ara Vallès.[9] Actualment (2019) col·labora amb el setmanari El Temps.

Sebastià Perelló (Costitx, 1963) es va llicenciar en filologia catalana i és professor d’institut. En paral·lel ha desenvolupat una carrera literària que el consagra com un orfebre de la llengua, un títol que certifica a ‘La mar rodona’.

Juanjo Millás (València, 1946) és un escriptor i periodista espanyol. La seva obra narrativa s’ha traduït a 23 idiomes. Els seus inicis com a novel·lista van ser en 1974 quan publica Cèrber són les Ombres, amb la qual aconsegueix el premi Sésamo de narrativa. El 1977, es va donar a conèixer a al gran públic amb la novel·la Visió de l’ofegat, la seva obra més poètica, Jardí Buit el 1981, Paper Mullat el 1983, El Desordre del teu nom el 1988, l’any 1990 publica La Soledat era això, obra amb la qual guanya el premi Nadal. El 1992 edita Primavera de dol i altres contes, el 1994 Ella imagina i altres obsessions de Vicente Holgado, el 1995 Ximple, mort, bastard i invisible, també al 95 publica Una cosa que et concerneix, el 1997 Contes a la intempèrie, el 1998 l’ordre alfabètic, la vida incompetent i altres contes, i el 1999, No miris sota el llit. Columnista habitual del diari El País. El 15 d’octubre de 2007 se li va atorgar el Premi Planeta per la seva novel·la autobiogràfica El món.

Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat les novel·les El riu encès (El Cep i la Nansa, 2017), Dictadors de butxaca (premi Maspons i Safont 2007), Cabells de Medusa (CCG, 2007) i L’estratègia de la gallina (finalista del premi Ramon Llull, Columna, 2001), a més del recull d’articles literaris Proses reposades (Diputació de Girona, 2017) i dels contes del llibre Hi ha amors que maten (Columna, 1996). També és autor de Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012) i Llegendes de nit (Sidillà, 2019), així com de diversos estudis i treballs sobre literatura, especialment sobre Joan Vinyoli: s’ha encarregat de l’estudi preliminar i les propostes didàctiques d’una edició divulgativa de Vent d’aram (Educaula62, 2015) i firma «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli», inclòs al volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L’Avenç, 2016). Col·labora en diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d’escriptura.

Martí Gironell (Girona, 1971). És escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Gironell ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació com El Punt Avui, El Món, El Mundo, la revista Sàpiens i el portal de literatura L’illa dels llibres. Ha guanyat el XXXVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018 per la novel·la “La força d’1 Destí” .Entre els seus llibres publicats destaquen “El pont dels jueus” (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes, “La venjança de el bandoler”, que va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica el 2008, “L’arqueòleg” (2010) , “L’últim abat” (2012) i “El primer heroi” (2014), que també ha estat traduït a diversos idiomes. El 2015 va publicar “strappo”, la novel·la de l’espoli de l’romànic català i el conte infantil “El nen dibuixat”.