Andreu Martín
Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que el 1979 va publicar ‘Muts i a la gàbia’. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per ‘Pròtesi’. Posteriorment, ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com ‘Si és no és’ (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), ‘Barcelona connection’ i ‘L’home que tenia raor’ (totes dues amb premis Hammett concedits per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs), ‘Bellísimes persones’ (que, a més del Hammett, també va obtenir el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). A més, ha rebut el prestigiós premi Pepe Carvalho, al festival BCNegra, que guardona tota una trajectòria. Ha escrit també gènere eròtic i novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, ‘No demanis llobarro fora de temporada’, va rebre el Premi Nacional de Literatura Juvenil.
El seu últim llibre és ‘L’harem del Tibidabo’, una història dura però amb la ironia necessària, trepidant però amb la pausa justa.
Ana Oncina
Ana Oncina sorprenia amb el seu primer llibre ‘Croqueta y Empanadilla’, protagonitzat per una entranyable i jove parella, reflex de la seva creadora, que arrenca somriures amb el seu humor quotidià en breus gags. Va captivar al públic del Saló del Còmic de Barcelona del 2015, que li va atorgar el Premi Popular, i a molts fans del còmic, que segueixen els seus treballs en les xarxes, un espai on li agrada interactuar a l’artista.
Compagina els seus treballs com il·lustradora pel món editorial amb el món de la historieta: després del tercer títol de ‘Croqueta y Empanadilla’ va coordinar juntament amb Alex Giménez la revista de còmic ‘Voltio’, on va participar amb la seva història ‘Alicia’ amb molts altres autors i autores.
Julià Guillamon
Julià Guillamon va néixer a Barcelona el 1962. Des que va començar la seva carrera, ha col·laborat amb diversos diaris, entre ells, ‘La Vanguardia’, on publica articles setmanalment; l’’Avui’ i el ‘Diario de Barcelona’. També és autor d’assaigs i narratives com 'Jamás me verá nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca' (2014) i 'Travessar la riera' (2016), un testimoni de la superació després d’una lesió cerebral que va patir la seva parella. Entre els seus llibres destaquen La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona post olímpica (2001) (Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig 2002), sobre la transformació de la ciutat, o Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació (2015), sobre les guerres culturals de la postguerra.
En el Mercat presentarà El barri de la Plata. Amadeu Cuito n’ha dit: “Josep pla va dir una vegada que no s’havia escrit encara el drama d’una família bilingüe. El llibre que va imaginar Josep Pla és El barri de la Plata de Julià Guillamon”.
Adrià Pujol
Adrià Pujol (Begur, 1974) s’encarrega actualment de la museografia del Museu d'Etnologia de Barcelona, tasca que compagina amb la docència. Escriu en diversos mitjans i ha traduït obres de Claude Lévi‐Strauss, Louis Calaferte i Georges Perec. D’aquest últim ha traduït per a L’Avenç (2017) la novel·la ‘La disparition’, amb el títol de ‘L’Eclipsi’, el monument lingüístic amb la trava de no usar la lletra A en les més de 70.000 paraules del text. Del 2017 és també La carpeta és blava (laBreu, 2017).
El 2016 va ser l’escriptor convidat a L’Avenç amb els seus relats mensuals ‘Els barcelonins’, que han estat la llavor literària d’aquest llibre. En el Mercat també presentarà 'El fill del corrector / Arre, arre, corrector' amb Hurtado y Ortega.
Coia Valls
Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora i actriu. La tardor del 2010 va veure la llum la seva primera novel·la, ‘La Princesa de Jade’, publicada en català (Edicions Columna) i en castellà (Suma de Letras). Amb aquest llibre va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica.
Al 2012 va publicar, en català i castellà, ‘El mercader’, obra que ha estat traduïda a altres idiomes i reeditada en català. Amb aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Successivament, ha publicat les obres ‘Les torres del cel’, ‘La cuinera’, ‘Amor prohibit’, ‘Etheria’ i ‘Si tu m’escoltes’.
Aquest novembre es publica la seva darrera obra, ‘Els camins de la llum’, una història basada en el creador del sistema Braille. Podrem gaudir-ne en exclusiva al Mercat de Nadal del Llibre!
Daniel Cassany
Daniel Cassany (Vic, 1961) és un bon lector de novel·les i un investigador sobre la lectura i l’escriptura. És professor titular d'Anàlisi del Discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra des de 1993. El seu camp de recerca és la comunicació escrita i ha publicat diversos llibres sobre aquesta qüestió, com ‘Descriure escriure’, ‘Rere les línies’ i ‘Esmolar les eines’, entre molts altres.
Així mateix, ha col·laborat amb els ministeris d’educació dels governs de Catalunya, Galícia, Espanya, Argentina, Xile i Mèxic en programes de promoció de la lectura i l'escriptura.
En el Mercat presentarà la seva última obra ‘Laboratori lector’, on presenta una visió àmplia, interdisciplinària i divertida de la lectura.
Pilarín Bayés
Pilarín Bayés és nascuda a Vic l’any 1941. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona del 1959 al 1964. Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort, en la qual ha col·laborat des del 1964, i ha il·lustrat també molts llibres de caire didàctic o narratiu, auques, cartells, etc., com El meu pardal (1964), de la Galera. Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a diaris (El Correo Catalán, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
En el Mercat de Nadal del Llibre presentarà 'Pilarín Bayés de Luna: la meva vida' on dibuixa les escenes que han marcat la seva vida, amb la mirada d’una nena, d’una adolescent i, finalment, d’una dona adulta. La vida de Pilarín il·lustrada per ella mateixa, perquè els que ara són lectors adults descobreixin qui hi ha darrere de la somrient senyora del barret.
Roser Capdevila
Roser Capdevila neix a Barcelona el 23 de gener de 1939. A partir del 1980 es dedica a escriure i a il·lustrar contes per a diverses editorials, europees sobretot, fins a completar una bibliografia de més de tres-cents títols, pels quals és l'autor català més traduït.
És la creadora de les sèries d’animació Les Tres Bessones, el Sans Barbe, Les Belles Histoires, La Bruixa Avorrida, Les Tres Bessones Bebés i La gallina Koki.
En el Mercat de Nadal presentarà ‘La nena que volia dibuixar. Els meus petits records de postguerra.’
Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l'arribada de nous electrodomèstics i de nous costums.
Ricard Ruiz Garzón
Ricard Ruiz Garzón és escriptor, columnista i professor a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i al Màster d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra. És llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també va cursar estudis d'Humanitats.
Guanyador de guardons com el Premio Miradas 2006 de la Fundación Manantial, el Premi Ramon Muntaner 2016 o el Premi Edebé de literatura infantil, és autor de mitja dotzena de llibres, entre ells 'Esquizo' (2008), 'Herba negra'(2016), amb Salvador Macip, 'Selfis' (2017), amb Saïd El Kadaoui
En el Mercat publicarà l'assaig 'Mary Shelley i el monstre de Frankenstein' (2018), una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal.
Sergi Grau
Sergi Grau (Terrassa, 1978) és doctor en Filosofia i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre d l’Institut d’Estudis Medievals i s’ha dedicat a la recerca sobre el metge i reformador espiritual Arnau de Vilanova. També és autor de diversos llibres i articles sobre els càtars i recentment ha coordinat els dos volums de L’herètica pravitat a la corona d’Aragó: Documents sobre els càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324), publicats per la fundació Noguera (2015).
A més a més, s’ha dedicat a la gestió cultural i actualment forma part de l’equip de Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, on fa recerca històrica sobre els projectes musicals, la dramatúrgia i el desenvolupament institucional.