Teresa Fèrriz, a més de treballar com a docent i investigadora universitària, és responsable de Nous Projectes a la UOC i, des de fa vint anys, idea, conceptualitza, dissenya i produeix projectes digitals com ara:

Llegir abans de curar, amb la Societat Catalana de Bioètica i Barcelona ciutat de la literatura UNESCO

Parkinsons, amb l’Hospital de Sant Pau

Plataforma Lletra, la literatura catalana a internet, una col·laboració de la UOC i l’Institut Ramon Llull

Música de poetes, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament

Argus, publicació digital mensual

Poesia dibuixada, en col·laboració amb Catorze

Booktrailers, en col·laboració amb Biblioteques de Catalunya

Bones pràctiques Baldiri, en col·laboració amb la Fundació Lluís Carulla

Mestresclass, en col·laboració amb l’ARA

Viquilletra, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament

Dia de la poesia catalana a internet, en col·laboració amb CatRàdio i una desena d’institucions editorials i culturals catalanes.

Memòria personal, en col·laboració amb la UAB

TopobioGrafies de l’exili català, en col·laboració amb la UB i la URL

Biblioteca del Exilio, a la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

Itinerarios del Exilio, amb l’Instituto Cervantes

Exposicions digitals: Catalunya des dels tròpics, per a la FIL Guadalajara 2004; Mercè Rodoreda, per a la UOC…

Un viatge ple de veus, patrocinat per les Biblioteques de Catalunya

REDER. Red de estudios y difusión del exilio republicano, en col·laboració amb REDiris

Núria Esponellà (Celrà, 1959) és una escriptora, filòloga i professora. És autora de poemaris i novel·les. El 2009 va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb l’obra Rere el murs.

Marta Carnicero (Barcelona, ​​1974) és enginyera industrial i professora. Quaderns Crema ha publicat les novel·les El cel segons Google i Coníferes.

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és poeta i escriptora. És llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. L’any 2008 va debutar com a poeta amb la Laia, llibre que va guanyar el Premi Miquel de Palol. Entre els anys 2009 i 2017 ha publicat nou poemaris més, tots ells premiats. S’ha dit De la seva poesia que és intimista, una poesia de el cos amb trets sovint filosòfics i conceptuals. Són recurrents les seves referències al lesbianisme, l’experiència d’habitar el propi cos, la maternitat o l’accés a un imaginari íntim com a forma de suportar la realitat. En 2018 va debutar en narrativa amb Permafrost, novela que va guanyar el Premi Llibreter i que ha venut els drets de traducció a sis idiomes. Permafrost encapçala un tríptic on l’autora explora en primera persona la veu de tres dones diferents que viuen les contradiccions pròpies del seu temps. El 2020 s’ha publicat la segona entrega de l’tríptic, Boulder.

Manuel Baixauli Mateu (Sueca, 1963) és un escriptor valencià. Va estudiar Belles Arts i es dedica professionalment a l’ensenyament de la pintura. La seva obra literària comprèn Espiral, un llibre de relats i microrelats publicat l’any 1998 i de nou l’any 2010 (després d’un procés de reescriptura); quatre novel·les: L’home manuscrit, La cinquena planta i Ignot; i un recull dels articles publicats al suplement Quadern de l’edició per al País Valencià del diari El País, amb el títol Ningú no ens espera, il·lustrat amb nombrosos dibuixos del mateix autor. Ha rebut diversos premis literaris pels volums publicats. El crític literari Francesc Calafat ha destacat que Baixauli sobresurt entre els autors que volen construir “artefactes imaginatius” i en la creació d’uns personatges amb els quals “explora l’irreal i l’estupefacció”.

Juan Luis Arsuaga Ferreras (Madrid, 1954) és un paleoantropòleg espanyol. És doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtic de Paleontologia a la Facultat de Ciències Geològiques d’aquesta mateixa universidad.1 Des de juliol de 2013 és director científic del Museu de l’Evolució Humana de Burgos