Ramon Solsona
Ramon Solsona (Barcelona, 1950), ha publicat les novel·les ‘Figures de calidoscopi’ (1989), ‘Les hores detingudes’ (1993), DG (1998), ‘No tornarem mai més’ (1999), ‘Línia blava’ (2004) i ‘L'home de la maleta’ (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l'espai diari Entre paraules, de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia.
A ‘Allò que va pasar a Cardós’ (Proa, 2016) Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric.
Nicola Lagioia
Nicola Lagioia ha despertat l'interés de la crítica internacional. La seva novel·la 'La Ferocitat' (Bromera, 2015) ha guanyat el Premi Strega, el més destacat de les lletres italianes. Una novel·la audaç que retrata una Itàlia desfeta per la corrupció urbanística.
Sinopsi 'La ferocitat'
Una nit calorosa, els fars d’una furgoneta ensopeguen amb una jove que camina per la carretera, nua i coberta de sang. És Clara, filla del poderós constructor i especulador Vittorio Salvemini. Al cap d’unes hores, la troben morta, i oficialment es considerarà un suïcidi. Però ho és realment?
Ramon Gener
Director i conductor dels programes d’èxit de televisió This is Opera (TVE) i Òpera en texans (TV3), Ramon Gener va iniciar la seva trajectòria musical estudiant piano al conservatori del Liceu. Després de començar estudis de cant i d’una carrera curta com a baríton professional, va deixar el cant per convertir-se en un divulgador musical de primer ordre. Més enllà de la seva carrera televisiva, fa conferències i cursos per tot Espanya, no tan sols a les universitats, sinó també als millors teatres d’òpera del país, i col·labora als programes de ràdio Hoy por hoy de la Cadena Ser i Versió RAC1.
‘L’amor ens farà immortals’ (Arallibres, 2016) ens proposa un viatge en el temps i l’espai que ens permetrà visitar a grans noms de la música i la literatura, cada un dels quals ajudaran a Ramon Gener a superar el dolor per la pèrdua del seu pare. De la mà de l’autor visitarem personatges com Giuseppe Verdi, Maria Callas, Clara Schumann, Johannes Brahms o Joaquín Rodríguez.
Sor Lucía
Sor Lucía Caram (1966, Tucumán, Argentina) és monja dominica contemplativa. En la seva vida claustral compagina la pregària, l'estudi i la vida en comunitat amb l'activitat social al costat de les persones més vulnerables.
Durant els últims anys, la vida de Sor Lucía Caram ha canviat. La seva lluita pels pobres, la seva denúncia social i la seva cada vegada major exposició mediàtica li han valgut no només el sobrenom de “monja cojonera", sinó també el sorgiment d'alguns enemics. En el seu nou llibre ‘Sor Lucía se confiesa’ (Plataforma, 2015), l’autora confessa com viu la pressió dels medis i el poder, com renova la seva fe des del silenci i el suport dels qui comparteixen la seva vida i com pensa seguir treballant per aconseguir un món una mica més just.
Antonio Baños
Antonio Baños Boncompain (Nou Barris, Barcelona, 1967) és un periodista, activista social, escriptor i músic català. Mitjançant els seus llibres ‘La economía no existe’, publicat el 2009, i ‘Posteconomía’, del 2012, critica els esquemes econòmics actuals i el capitalisme. Ha treballat a Ràdio Nacional d’Espanya i a COM Ràdio i ha col·laborat amb televisions com TV3, La Sexta i Cuatro i publicacions com eldiario.es, La Marea i Público.
‘CARA B. Una altra mirada al procés’ (Pagès editors, 2016) és un llibre narrat en primera persona per Antonio Baños i amb les fotografies de Jordi Borràs, on trobareu tot allò que ha passat durant aquests anys i ningú no s’ha cuidat d’explicar. Ho fan, això sí, amb cròniques farcides d’anècdotes, curiositats i algun fet fins avui dia silenciat.
Isabel-Clara Simó
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), doctora en filologia romànica, ha exercit com a docent a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i com a periodista. Al llarg d’una carrera literària intensa i sòlida, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com: 'És quan miro que hi veig clar', Premi Víctor Català 1978; 'Ídols', Premi de la Crítica del País Valencià 1986; 'Històries perverses', Premi Crítica Serra d’Or 1993; o 'La salvatge', Premi Sant Jordi 1993. En Edicions Bromera ha publicat també el seu clàssic 'Júlia'; 'La innocent', Premi València de Literatura 1995; 'Dones'; 'Raquel'; 'Joel'; 'Dora diu que no'; l’obra de teatre 'Còmplices' i 'El meu germà Pol', Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2007.
L'amant de Picasso
Isabel-Clara Simó (Bromera, 2015)
“Ell m’ha pintat, m’ha esculpit, m’ha dibuixat desenes de vegades…”, escriu Fernande Olivier a Gertrude Stein l’any 1908 sobre Pablo Picasso. Olivier va ser una de les primeres parelles sentimentals del pintor, amb qui va compartir un període clau per a la història de l’art. Al seu costat, Olivier va viure l’efervescència cultural i vital d’aquell París on es produïa l’esclat de l’avantguarda. Amb ell, va viatjar a Horta de Sant Joan, on Picasso va descobrir un paisatge essencial per a la seva obra. I sense ell, anys a venir, la bella Fernande continuaria recordant el temps compartit. Isabel-Clara Simó, gràcies a una prosa elaborada i brillant, ens acosta la figura de la gran amant del primer Picasso. I així, a més d’il·luminar la biografia del pintor, ens permet conèixer qui fou de debò aquella dona extraordinària coneguda com Fernande Olivier.
Care Santos
Care Santos (Mataró, Barcelona, 1970) va estudiar Dret però des de ben jove va centrar-se en l'escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència, d'El Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en què és una de les autores més llegides del nostre país. Ha estat antòloga d''Un deu. Antologia del nou conte català'. A Planeta va publicar fa dos anys la novel·la 'Habitacions tancades', que ha estat traduïda a tretze idiomes, incloent l'alemany, el francès, el suec, l'italià i l'holandès.
'Diamant blau' (Edicions 62, 2015) ens submergeix en el passat familiar durant les primeres dècades del segle XX, quan l'esplendor de la burgesia es contraposa a la convulsió social. En Silvestre Pujolà és un home fet a si mateix que deixa enrere el seu passat rural per començar a treballar com a tintorer en una fàbrica tèxtil de Mataró a mitjan segle XIX. El seu afany de lluita el portarà més enllà de la seva destinació en conèixer la Teresa, una dona que donarà sentit a la seva vida plena de superacions constants. Uns anys més tard, la Teresa Pujolà, la néta, recorrerà el camí invers en renunciar a la seva posició social per casar-se amb qui estima.
Cesk Freixas
Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) és cantautor i ha editat cinc treballs discogràfics, "Protesta"(2014), "Tocats pel Foc" (2012), "La mà dels qui t'esperen" (2009), "El camí cap a nosaltres"(2007) i "Set voltes rebel"(2005). Persona compromesa amb el país i la societat, és militant de l’esquerra independentista. Va començar a cursar la carrera de Geografia a la Universitat de Barcelona. Tot i que inacabada, segueix interessat en estudiar-la a fora dels mapes. És un ferm defensor del valor social de la cultura, lluny de la contemplació, com a eina cooperativa per compartir coneixement i ideologia.
Paraules per a Gaeta
Cesk Freixas (Tigre de Paper, 2015)
"Gaeta és un carrer. Una mà, una idea, un dubte, una ciutat. Gaeta és el que vulguis que sigui. És decidir. És un terrat abans que marxi el sol i dir alt que no volem morir. Gaeta és l’espai de temps que encara no hem viscut. El record, la memòria i el temps. I la calor que arriba per despullar-nos de la pena i el verí. Això és Gaeta. Per recordar-nos que prosseguim amb l’impossible." La nostra història explicada en centenars de petites històries, el dia a dia d’un poble explicat per un dels seus trobadors més joves. Paraula a paraula, ens aproparem a Gaeta, aquell poble mediterrani que queda entre la nostra terra i l’Ítaca que enyorem. En Cesk ens endinsa a la realitat quotidiana de les persones que pugnen per existir, per reeixir i per, algun dia, ser elles mateixes sense cap imposició. Aquesta és una història sobre un nosaltres possible.
Conrad Roset
Conrad Roset ha passat la primera part dels seus 29 anys a Terrassa, la ciutat on ha nascut, entre capses de colors, retoladors i llibretes. L’altra part, a Barcelona, envoltat de pintures, moleskines, muses, llapis de colors i el seu gatet gris. El dibuix ha estat la seva passió i una constant a la seva vida, des que jugava amb el seu germà a dibuixar tot allò que els agradava, fins que anys més tard es va inspirar en les dones per a crear les Muses, la seva col·lecció més personal.
Es va formar a l’Escola Joso i a la facultat de Belles Arts de Barcelona. Gràcies a la difusió de les seves il·lustracions per internet va començar a treballar per a Zara. Allà, diu, va aprendre l’ofici, la regularitat i a estudiar estils de referència. Després d’un any amb la marca d'Inditex decideix llançar-se com a freelance i des d’aleshores treballa per a diferents marques, agències de publicitat i editorials.
Ha exposat a galeries i museus com el MOCA de Virginia, SopkeArt a San Francisco, London Milles a Londres, Tipos Infames a Madrid, Artevistas i Miscelanea a Barcelona. A més, col·labora com a professor d’il·lustració a l’Escola de Disseny BAU.
Llibre - objecte 10è Aniversari de la galeria Miscelanea
Diversos autors (Stendhal, 2015)
Aquest objecte consta d'una caixa premium que conté un llibre amb 75 entrevistes als il·lustradors més rellevants d'aquests deu anys i 15 làmines fetes per l'ocasió, d'una sèrie limitada de 300, signades i numerades, dels 15 artistes més importants.
Lucrecia
Lucrecia va néixer a l'Havana (Cuba). Ha editat nou àlbums, entre els quals es troba 'Agua' (guanyador del Premi de la Música 2003), i ha escrit i compost la banda sonora original del multipremiat documental "Balseros" (nominat als Oscars 2003). La seva faceta artística també s'ha desenvolupat en el món del cinema participant en diverses pel·lícules com "Ataque verbal" de Miguel Albadalejo o "Segunda piel" de Gerardo Vera. Ha compaginat la seva faceta musical amb la televisió i l'escriptura. Ha publicat diversos contes infantils. En l'actualitat és una de les veus llatines per excel·lència a Europa i Llatinoamèrica.
Petonets de xocolata
Lucrecia i Pilarín Bayés (Alba, 2015)
A 'Petonets de xocolata per a tota la familia' la Lucrecia canta als nens. Les seves melodies i lletres converteixen cada moment del dia en un esdeveniment especial amb el qual es pot gaudir i aprendre coses noves. La música desperta els sentits i inspira els més emnuts a decsobrir el món amb alegría i entusiasme.
Les cançons de la Lucrecia, acompanyades amb les meravelloses il·ustracions de la Pilarín Bayés fan d’aquest llibre disc un preciós homenatge a totes les families del món.