Joan de Déu Prats i Maria Padilla
Joan de Déu Prats i Maria Padilla van irrompre com a parella creativa l'any passat amb un llibre de gran èxit, considerat per alguns mitjans entre els més ben editats dels últims anys i aplaudit unànimement per crítica i públic. Allà feien un recull dels éssers imaginaris catalans i, amb aquest volum, tanquen el recull agrupant els indrets de llegenda dels catalans, amb indrets d'aquí i de fora, alguns de palpables i "reals" i d'altres que només s'han vist en nits de rondalla. Aquesta és la seva obra culminant.
Després de publicar conjuntament ‘El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya’, arriba un segon volum que recull els paratges màgics de la nostra geografia: ‘El gran llibre dels paratges fantàstics de Catalunya’, un atles fantàstic que agrupa i il·lustra, per primera vegada, els indrets catalans de llegenda.
Jaume Funes
Jaume Funes Artiaga (Calataiud, 1947) ha dedicat bona part de la seva vida a escoltar, comprendre i ajudar els adolescents. Ha treballat a l’administració, l’escola, el carrer i els espais terapèutics. Autor de molts llibres i articles, publicava el primer, La nova delinqüència infantil i juvenil, l’any 1982, quan el problema semblava que eren les bandes. El darrer ha estat Educar adolescents... sense perdre la calma (2016), quan els adults pensen que el problema són les pantalles.
En el Mercat de Nadal presentarà el seu últim llibre 'Estima'm quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito' (Columna Edicions, 2018), en el qual parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat.
Maria Carme Roca
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. Les seves novel·les El monestir proscrit (2008), Barcino (2009), Escollida pels déus (2011) i L’enigma Colom (2014) han captivat milers de lectors.
'El far' (Columna edicions) Premi Prudenci Bertrana 2018. Un viatge d’emocions en el temps i en l’espai que ens descobreix un dels indrets més desconeguts i interessants del nostre país: el far de l’illa de Buda.
Maria Mercè Roca
Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958). Com a escriptora es dóna a conèixer amb el recull de narracions ‘Sort que hi ha l'horitzó’ (1986), premi Víctor Català. Posteriorment passa a escriure novel·la amb ‘Els arbres vençuts’ (1987), ‘El present que m'acull’ (1987), premi Josep Pla, ‘Perfum de nard’ (1988), ‘La casa gran’ (1991), ‘Greuges infinits’ (1992), ‘Cames de seda’, premi Sant Jordi 1992, ‘L'àngel del vespre’ (1998), ‘Temps de perdre’ (1999), ‘Delictes d'amor’, Premi Ramon Llull 2000, ‘L'últim tren’ (2003), i ‘Els dies difícils’ (2005),També ha conreat la literatura juvenil a ‘Com un miratge’ (1988) o ‘El llop Pepito’ (2006); i fins i tot, el guió de sèries televisives com ‘Secrets de família’, emès per TV3. Té obra traduïda a l'alemany, al castellà, a l'èuscar, al francès i al neerlandès. És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
En el Mercat de Nadal presentarà 'Nosaltres, les dones', un passeig literari per les sis edats de la vida, l'autora de 'Cames de seda' ens recrea, amb la delicadesa que li coneixem i la precisió d'un cirurgià, els neguits i esperances d'un seguit de dones potents.
Nosaltres, les dones és un recull de contes cosits amb un fil conductor que els relliga com un brodat: les protagonistes són sempre dones, de nenes a velles. Amb coratge i confiança, però també amb dubtes i somnis. Són les heroïnes quotidianes de les seves pròpies vides, autèntics pals de paller.
Des que neixen fins a la mort, Maria Mercè Roca enfila un conjunt d'històries sorprenents, dolces a vegades, àcides i potser amargues d'altres, com la vida mateixa.
Oriol Garcia Quera
Oriol Garcia Quera és dibuixant i autor especialitzat en obres de temàtica històrica. Els seus treballs ens permeten visualitzar episodis del passat de manera amena sense renunciar al rigor documental. Ha publicat diversos còmics històrics, entre els que destaquen ‘L’exèrcit errant’, ‘Barcelona 1714’ i ‘Rocaguinarda’. També ha treballat en projectes museogràfics i ha col·laborat a la revista Cavall Fort i en revistes de divulgació històrica, com per exemple Sàpiens.
La seva última obra, realitzada en col·laboració amb Gemma Pauné, és ‘Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua’, que forma part de ‘Traç del Temps’, una col·lecció de còmics que va iniciar l’any 2015.
Rubén Martín Giráldez
Rubén Martín Giráldez (Cerdanyola del Vallès, 1979) ha publicat les novel·les 'Magistral' (Jekyll & Jill, 2016) i 'Menys jove' (Jekyll & Jill, 2012), i el relat «Pròleg a Centaures extirpats» a l'antologia Doppelgänger: vuit relats sobre el doble + bonus track (Jekyll & Jill, 2011) i l'assaig burlesc Thomas Pynchon: un escriptor sense orificis (Alpha Decay, 2010). Ha traduït a Tom Robbins, Jack Green, Bruce Bégout, Blake Butler, Leonard Gardner, Ernest HAYCOX o Laird Barron. Una de les seves traduccions és Cosmotheoros, el llibre de Christiaan Huygens aparegut en Jekyll & Jill el 2015.
El seu últim llibre publicar és 'El fill del corrector/Arre, arre, corrector'. En realitat, el llibre va sorgir d'un encàrrec a l'incorregible Martín Giráldez: la traducció castellana d'un original català de Pujol Cruells, El fill del corrector. Una petita meravella que versa sobre el pare d'Adrià -corrector intermitent de Josep Pla-, el propi Pla, el procés creatiu, el panorama literari, etc., però que Rubén, embegut de la més punyent tradició del traduttore, traditore, versiona seu antull deformant cada pàgina, malcriant aquest fill del corrector fins arri, arri, arremetre contra tot. Arribats a un punt de no retorn editorial, no va ser tasca fàcil decidir que assumíem la necessitat de publicar el llibre en format bilingüe deixant a peu de pàgina les disputes entre autor i traductor (i fins i tot alguns dels nostres fracassats intents d'apaivagar els ànims). Massa a prop del brogit de la querelli, encara no sabem si hem encertat. En qualsevol cas, només podem dir que Adrià Pujol Cruells mereix ser llegit en totes les llengües, fins i tot en llengua bífida. Sobre el dimoni anomenat Rubén Martín Giráldez ... ja parlarem! El fill del corrector / Arre, arre, corrector podria inaugurar -efecte papallona- nous gèneres literaris: el de la lectura d'irritació, el de la permeabilitat irruente ... El fill del corrector / Arre, arre, corrector podria ser, a la forma macedoniana, potser la primera novel·la catalana bona. Si fos una novel·la.
Gemma Lienas
Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és escriptora i directora literària de dos editorials. Les seves novel·les, tant per a joves com per a adults, han tingut una gran acceptació i han estat traduïdes al castellà i més de deu llengües. Té més de 80 títols publicats. Ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació i ha participat activament en moviments socials a Catalunya.
La darrera novel·la és ‘El fil invisible’, una recerca d’un misteriós secret familiar que té els seus orígens en la Segona Guerra Mundial. És una reconstrucció del veritable paper d’una científica del segle XX. Ha rebut el Premi BBVA Sant Joan per aquesta obra.
Sebastià Bennasar
Sebastià Bennasar (Palma, 1976) va estudiar Humanitats a la Pompeu Fabra. Ha publicat una trentena de llibres de tots els gèneres literaris excepte teatre i sobreviu de la literatura i l’escriptura. Dirigeix la revista Bearn dedicada a la promoció de la literatura en català i el festival de novel·la negra Tiana Negra. És vocal de drets lingüístics del PEN-Català i gestiona els continguts del festival Gràcia Llegeix.
La seva darrera obra és 'Hotel Metropole', un thriller d’espionatge entre els grans fets històrics del segle XX. Sebastià Bennasar torna així a Lisboa, un dels escenaris mítics de la seva narrativa, i ens endinsa de ple en la història contemporània a més de descobrir-nos el paper de la CIA i de les dones espies en l’anomenada Guerra Freda Cultural.
Empar Fernández
Empar Fernández (Barcelona, 1962) alterna la docència amb l’escriptura. També col·labora amb premsa, com a columnista i guionista en la producció de documentals històrics. Com a escriptora es va estrenar amb la novel·la ‘Horacio en la memoria’ i, des de llavors, ha publicat prolíficament, essent guardonada en diverses ocasions amb premis de gran reconeixement. A més, ha col·laborat amb Pablo Bonell Goytisolo per publicar l’obra ‘Cienfuegos’.
'La Epidemia de la Primavera' és la increïble història d’una època on la passió i l’amor semblen ser l’única resposta i l’única cura. Cent anys després de l’epidèmia més mortal coneguda com ‘La grip espanyola’, Empar Fernández recupera aquesta història per ambientar la seva novel·la.
Francesc Torralba
Francesc Torralba (Barcelona, 1967) ha escrit una important producció de llibres d’ètica i antropologia. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors. Entre els seus darrers llibres cal destacar: ‘Destriar el bé del mal’ (Pagès editors), ‘Córrer per pensar i sentir’ i ‘La revolució ètica’. Al llarg de la seva trajectòria ha escrit un centenar de llibres, alguns dels quals han estat premiats i traduïts a diferents idiomes, i ha rebut diversos premis i reconeixements.
Amb la publicació de ‘Món volàtil’, Torralba explica com els valors tradicionals es descomponen i fa un diagnòstic de la societat actual i de com l’individu s’ha d’adaptar per viure en un món que viu de la incertesa i el canvi accelerat.