Sebastià Bennassar
Sebastià Bennasar i Llobera (Palma 1976) és periodista, escriptor, traductor i crític literari mallorquí. És Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2009) i Màster en Història del Món (2011) per la mateixa universitat. Ha treballat onze anys com a periodista a les redaccions del Diario Baleares i de Diari de Balears, on ocupà el càrrec de cap de Cultura. Fou crític literari del suplement l'Espira des de 1999 fins a la seva desaparició el 2013 i de la pàgina web Llegir en Cas d'Incendi i la revista Bearn. Ha col·laborat ocasionalment amb altres mitjans de comunicació de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Com a escriptor, ha publicat gairebé una trentena de llibres de tots els gèneres literaris, tot i que destaca la seva dedicació a la novel·la negra. Ha impulsat nombrosos projectes culturals, congressos i festivals literaris dedicats al gènere, com ara Lloseta Negra, que va dirigir durant quatre anys i Tiana Negra, festival dedicat a la novel·la negra en català.
On mai no creix l'herba
Sebastià Bennassar (Alrevés, 2015)
L’Ariadna i els seus companys del barri de la Verneda reben l’encàrrec de cometre un robatori a la Vila Olímpica. Paral·lelament, el comissari Jaume Fuster està investigant un doble assassinat que ha tingut com a objectiu l’equip de meteoròlegs de TV3. I, alhora, un grup de neonazis mira de robar... la Moreneta! Tot plegat, un retrat sòrdid i esbojarrat de la societat en la que vivim.
Txell Costa
Meritxell Costa i Romea (Calella, 1983), coneguda professionalment com Txell Costa és una periodista catalana especialitzada en màrqueting i comunicació per a empreses i professionals. És docent a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'escola internacional de fotografia de Barcelona Grisart l'Escola Universitària ERAM i la Fundació Universitat de Girona.
Estudià Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i s'inicià a la premsa en Ràdio Pineda i en 2006 entra a treballar a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. El 2011 crea un mapa interactiu on es localitzen els mitjans de comunicació amb perill de tancament. En 2013 fou considerada una de les 500 periodistes catalanes més seguides a twitter i en 2015 fou escollida una de les cinc dones referents del Parlament de Catalunya.
Working happy
Txell Costa (Viena Edicions, 2015)
El llibre que posa a les teves mans el kit de supervivència per crear la teva pròpia empresa i viure del que t’agrada i et fa feliç.
Inclou casos pràctics i plantilles molt útils.
Albert Carreras
Albert Carreras de Odriozola (Barcelona, 1955) és catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques al Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat secretari d’Economia i Finances del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i actualment n’és el secretari general.
Volem la independència?
Albert Carreras (Edicions Base, 2015)
Aquest llibre s’adreça a tots els que van votar el 9-N. Especialment als qui no han entès per què es va desinflar la unitat aconseguida en favor d’un Estat propi independent. Repassa les moltes raons de la independència. La fonamental és l’autogovern, perquè som una nació. L’Estat espanyol ens el nega des de fa tres-cents anys. L’esperança de guanyar-lo es concreta en la unitat electoral. Quan focalitzem la nostra força en un sol objectiu, guanyem potència i esdevenim engrescadors. El 9-N la vam exercitar i, de sobte, vam sentir que se’ns obria el futur. Cada vegada que ens tornem a dividir, el nostre futur col·lectiu s’enfosqueix. No ens podem separar lluny de casa (com vam fer a Europa, per exemple) davant d’aquells a qui hem d’impressionar.
El llibre argumenta la necessitat imperiosa d’unitat electoral, feliçment definida per al 27 de setembre al Parlament. Reclama exercitar-la un altre cop a la tardor, a les eleccions al Congrés dels Diputats. Guanyar-les —que no ho hem aconseguit mai— és un desafiament molt important perquè visualitza el resultat del referèndum definitiu.
Lalala Toys
Lalala Toys són una parella que fa ninots únics, retrats personalitzats, llibres i animacions a Barcelona.
Quan es van adonar que dissenyar ninots és el que més els agradava fer a la vida, es van decidir a viure d'això. I de tots els estils que han tocat fins ara, el que més els agrada i els satisfà són els retrats de persones i mascotes. El més bonic és veure les reaccions i escoltar les històries de les persones quan reben el seu retrat, saber que se senten identificats és de les millors sensacions que hi ha.
Els encanta pensar que en algun lloc, algun nen, nena (o adult) crea les seves històries de jocs amb ells mateixos com a protagonistes. Saber que les persones poden viatjar per tot el món acompanyats de les seves estimades mascotes (així sigui en miniatura) i que molts tindran els seus retrats com un record especial del dia del seu casament.
Però també els encanta crear els seus propis contes, fer petits teatres, llibres, disseny i vídeos.
Teresa Roig
Teresa Roig (Igualada, 1975) col·labora des de jove en publicacions i ha obtingut diversos premis literaris pels seus contes. Després de treballar en el sector audiovisual, actualment es dedica a escriure. És autora de les novel·les històriquesL’herència de Horst Alisis, 2007, Premi Setè Cel a la millor obra narrativa de l’any) i Pa amb xocolata (Alisis, 2008), on demostrava la seva habilitat per entrellaçar suspens històric amb històries humanes i properes. Amb El primer dia de les nostres vides (Proa, 2010, Premi Roc Boronat) va aprofundir en el retrat de la fràgil condició humana i es va consagrar com una nova veu del panorama literari en català. El blog de Lola Pons va ser la seva primera incursió en el gènere de la comèdia. Amb L’arquitecte de somnis ens endinsa en l’apassionant història de la casa Milà.
La merceria
Teresa Roig (Edicions 62, 2015)
A la Barcelona de principis del segle XX, un pobre idealista salva un ric d’una mort segura. L’amistat que els uneix a partir de llavors li canvia la vida per sempre; a ell i a les futures generacions, ja que gràcies a aquell gest altruista aconsegueix obrir el negoci familiar que sempre havia somiat: una merceria. Però aquesta, a part de ser motiu de felicitat i el principal escenari de la seva vida, també es convertirà en l’origen de tots els seus maldecaps.
A La merceria viurem de prop els fets històrics més significatius per a la ciutat i el país, així com els daltabaixos econòmics de la petita empresa familiar. Descobrirem que tota decisió té epercussions, que els diners no ho poden tot; coneixerem l’ambició, el dubte, l’enveja, l’odi, la por... I recordarem que l’única resposta a tots els problemes és l’amor.
Joan Carreras
Joan Carreras (Barcelona, 1962) es va donar a conèixer com a narrador amb dos reculls de contes: Les oques van descalces(1990) i La bassa del gripau (1993). Després ha publicat cinc novel·les: La gran nevada (1998), Qui va matar el Floquet de Neu (2003), L’home d’origami (2009), Carretera secundària (2012) i Cafè Barcelona, premi Ciutat de Barcelona 2013. Amb la sisena, L’àguila negra, ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la 2014.
L'àguila negra
Joan Carreras (Edicions 62, 2015)
A punt de fer setanta anys, privat de les rutines de la feina i la família, Marià Solvell decideix saldar el deute que té amb el passat. Per això se’n va uns quants dies a un poble nudista. Vol alliberar-se de totes les noses que ha anat acumulant i recuperar el que quedi, dins d’ell, d’aquell dentista consagrat a restituir peces malmeses, del jove atrapat en una relació sexual tumultuosa i del nen que no podia endevinar quins canvis li tocaria viure, a les dècades dels 60 i els 70, en una Barcelona que tot just obria els ulls.
L’àguila negra no és una epopeia d’herois que s’oposen a la dictadura de Franco, sinó una novel·la que retrata la gent normal: la novel·la dels que van provar de viure amb entusiasme i plenitud en un país com ells, de tarannà acomodatici. Joan Carreras ens proposa un recorregut emotiu que ens porta, de sorpresa en sorpresa, des de la vaga de tramvies del 1951 fins més enllà de la gran manifestació independentista del 2012.
Jordi Fortuny
Jordi Fortuny Boladeras elabora, desde l'1 de desembre de 1985, els mots encreuats diaris de La Vanguardia. També practica altres passatemps, com els jeroglífics, però els més antics, els egipcis. Ha tingut la gosadia de traduir al català un antic papir: "La vida de Sinuhè" o El gust de la mort". Convençut de que les paraules diuen més del que volen dir, aprofita la circumstància per practicar el seu joc preferit: trobar preguntes a les respostes. Però creu que, fins i tot amb bones dosis de sadomasoquisme, és desitjable que el joc sigui consentit, i amb sentit, que no es converteixi en un "sensesentit".
Els millors mots encreuats & los mejores crucigramas
Màrius Serra i Jordi Fortuny (Ara Llibres, 2015)
Veïns de pàgina des de fa 25 anys, ara i per primera vegada els dos creadors de crucigrames més improtants del país reuneixen una selecció dels seus millors enginys en unsol volum que serà una delícia per als seus seguidors. Un llibre que recull els 100 millors mots encreuats de Màrius Serra, entre els quals es troben absolutes joies i rareses del gènere; i els 100 millors crucigramas de Fortuny, dels quals era fidel seguidora Ana María Matute.
Roser Capdevila
Nascuda a Barcelona el 23 de gener de 1939, és una il·lustradora catalana, popular arrel de la publicació de Les Tres Bessones. Pertany a una família amant de la cultura i les arts plàstiques. Estudià Belles Arts a l’escola Massana de Barcelona. Les seves activitats han abraçat els estampats sobre teles, pintures a l’oli i aquarel·les i ha participat en diverses exposicions, individuals o col·lectives, amb gran acceptació.
L’any 1980, va deixar totes les activitats i va iniciar l’etapa en què es troba actualment: es dedica a escriure i il·lustrar llibres, preferentment infantils, sense deixar de fer-ho en obres de divulgació o entreteniment dirigides a joves i adults.
Paral·lelament, l’any 1990, va començar a col·laborar amb la productora Cromosoma, en la producció de la sèrie de dibuixos animats Les Tres Bessones, personatges que continuen treballant-se també en format llibre a través de diverses col·leccions. Altres dels seus personatges que estan també en el món de l’animació són en Sans barbe, els personatges de les Belles Histories o la Bruixa Avorrida, així com la sèrie de Les Tres Bessones Bebès.
Ha obtingut diversos premis, entre els quals el Premi Serra d’Or els anys 1982 i 1983, el Premi d’Il·lustració de la generalitat de Catalunya l’any 1984 o la Creu de Sant Jordi, també atorgada per la generalitat de Catalunya, l’any 2004.
Josep Maria Figueres
Josep M. Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950). Historiador, és professor titular d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència des del 1991. S’ha especialitzat en l’estudi del periodisme català i del catalanisme polític.
Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme
Josep Maria Figueres (Editorial Base, 2015)
Josep Maria Figueres publica diversos estudis sobre Companys i també els informes inèdits de seguiment de la policia de l'any 1920 al 1924.
L’autor, un dels més reconeguts estudiosos de Companys, ens apropa també a aspectes desconeguts de la figura del president de la Generalitat. Del revolucionari dels anys vint, crític amb la guerra del Marroc, empresonat en diverses ocasions, al Companys més popular, lluitador i, finalment, espiat i perseguit a la França de la Segona Guerra Mundial.