Ally Vispo
Ally Vispo és escriptora i creadora de contingut i actualment resideix a Barcelona, després d'una dècada vivint a Londres, on va treballar com a cap de redacció en una revista de moda. En 2014 va començar el seu camí cap a un estil de vida Zero Waste i vegà, i mitjançant els seus RRSS i el seu contingut intenta inspirar a uns altres a iniciar-se en el moviment que canviarà el món. En 2017 va publicar el seu primer llibre digital, El meu camí cap a una vida saludable, en el qual conta la seva història personal i què li va motivar a canviar a un estil de vida saludable, a més d'oferir innombrables recursos sobre el tema. Aquest mateix any també va néixer el podcast Cafè en Viamalama, que arriba a col·locar-se en els primers cinc llocs d'iTunes cada setmana. En 2018 va llançar al mercat Let Go: meditacions guiades per a redissenyar la teva vida, un curs de meditacions guiades per a aquells que desitgen començar a meditar o aprofundir la seva pràctica. A l'octubre de 2018 va realitzar la xerrada TED «Zero Waste: podem viure de forma simplement conscient?», que pot trobar-se en la web Tedxbarcelona.com i en YouTube.
Marta Meneu Borja
Marta Meneu-Borja (València) és estudiant de periodisme a la Universitat de València i booktuber. En el seu canal personal de Youtube, La prestatgeria de Marta, recomana llibres en valencià d’una manera diferent, amb formats nous i amens. Realitza booktags i altres activitats per fomentar la lectura i donar visibilitat a la cultura valenciana. Col·labora també com a columnista al diari La Veu.
Actualment, compta amb més de 650 subscriptors al seu canal de booktuber i més de 600 al compte personal de Twitter.
Aquest 2019 ha publicat la seva primera novel·la, El Senyal (Edicions Bromera), en la qual s’endinsa en la narrativa per oferir un retrat viu de la societat actual.
Najat El Hachmi
Najat El Hachmi (Nador, 1979) és una escriptora catalana. Llicenciada en Filologia àrab per la Universitat de Barcelona, va començar com a escriptora amb l’assaig autobiogràfic Jo també sóc catalana l’any 2004. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb la novel·la L’Últim Patriarca, que també va obtenir el Prix Ulysse i va ser traduïda a vuit llengües. El 2011 va publicar La caçadora de cossos i el 2015 La filla estrangera, premi BBVA Sant Joan i Ciutat de Barcelona. A més, publica habitualment articles a la premsa i ha col·laborat en diversos programes de ràdio.
El Hachmi va néixer a Nador (Marroc) quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va venir a viure aquí gràcies al re-agrupament familiar. Més enllà de la seva condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones; per això publica enguany Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62, 2019), un assaig de feminisme i identitat per
exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que
pateixen les dones.
Anna María Iglesia
Anna María Església (1986) és filòloga, periodista cultural i lectora professional per a editorials. Llicenciada en Filologia Italiana i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i doctora per la Universitat de Barcelona. Va dedicar la seva tesi a la narrativa de l'espai urbà i de les seves pràctiques El París del XIX i la flânerie. A més, amb el seu nou llibre ‘La revolución de las flâneuses’ on parla sobre la literatura al llarg dels segles per l'omnipresència de la versió masculina el flâneur. En premsa ha col·laborat per a The Objective i El Confidencial i les revesteixis Lletres Lliures, Nova Revista, Mercuri i Librújula.
Roger de Gràcia
Roger de Gràcia i Clotet (Barcelona, 1 d’abril de 1975) és un periodista i actor català. És llicenciat en Comunicació Audioviosual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha destacat com a presentador del programa de Televisió de Catalunya Caçadors de paraules. Ha treballat a Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona, RAC1 (al programa Minoria absoluta i a La segona hora) i a Ràdio Corbera, on tenia el seu propi programa de música, El metrònom. A TVC ha col·laborat a La columna, de Júlia Otero, i al programa de sàtira política Polònia.
Des del setembre de 2016 és el director i presentador del magazín de la tarda a Catalunya Ràdio, Estat de Gràcia. El 2017 també va presentar El Sopar de TVC. Ha publicat diverses obres: ‘Maleïts amics’, ‘Caçadors de paraules’, ‘Caçaires de paraules’, ‘60 dies a Cuba’; i aquest any porta novetats amb ‘Guia sentimental de Barcelona’.
Guillem Ramisa
Guillem Ramisa (Roda de Ter, 7 d'octubre de 1985) és un polifacètic poeta i cantautor, que en directe s'acompanya d'una banda integrada per Nabil El Hajji (baix), Martí Gonzàlez (bateria) i Ferran Isern (trompeta).
El 2015 publica "Aquest sol hi és per tots" (RGB Suports, 2015), un disc dolç i amb una gran dosi d’essència lírica que el porten a actuar al Festival Internacional de Cantautors de Barcelona BarnaSants. La sortida del single 'Ànima de corall' el 2016, juntament amb el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero, marquen una fita important que el remarca com un dels músics íntims amb més projecció catalana. L'any 2017, el seu segon àlbum, "Bondat senzilla" (RGB Suports, 2017), el porta a actuar dins el marc del Festival de Pedralbes i el Mercat de Música Viva de Vic, reafirmant la seva consistència musical d’un artista capaç de remoure els sentiments més profunds dels oients.
Enguany, Ramisa presenta el seu tercer treball en solitari, "Ens enfilarem enlaire" (Halley Supernova, 2019), un nou àlbum que seguirà el camí dels anteriors però més complet i més sòlid. Amb cançons plenes de força, però amb el sentiment que ha caracteritzat sempre la seva poesia. Noves tessitures musicals, en ocasions més properes al rock, en d'altres, explorant el reggae o ritmes més propis de l'indie-folk. "Ens enfilarem enlaire" és un disc que ens parla de ressorgir, de tirar endavant i sortir del pou. I ens parla d'estimar, també. D'estimar de la millor manera que puguem. De fer-ho, sobretot, quan més costa de fer; quan l'amor no és correspost o quan algú se'n va per sempre. En definitiva, és una mirada a la vida, a allò místic que ens vincula i al vaivé d'emocions que omplen aquest món.
Christina Rosenvinge
Christina Rosenvinge Hepworth (Madrid, 29 de maig de 1964), coneguda com a Christina Rosenvinge, és una cantautora espanyola d'ascendència danesa de música rock/pop i indie. Amb discs coneguts com Estiu Fatal, o El teu llavi superior. L’any 2019 fa el gran pas literari i publica el llibre 'Debut Quaderns i cançons’.
Salva Soler
Salva Soler (Barcelona, 1976), poeta i artista multidisciplinari, defuig les etiquetes i intenta fusionar diverses arts escèniques per crear bellesa i transmetre emocions. L’escriptura és la seva eina principal d’expressió artística i personal des de la infància, però no fou fins als 26 anys que decidí dedicar-se plenament a l’art. Va iniciar els seus estudis com a actor, cantant i dramaturg a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia i ha treballat a nivell professional com a actor de televisió i teatre de text i musical durant més de 10 anys. Combina l’actuació amb una faceta de cantautor, de monologuista còmic, de showman i d’improvisador.
L’any 2013 la seva vida artística va fer un gir radical en entrar al circuit del Poetry Slam i de la poesia i literatura oral. Actualment condueix un estudi de formació interpretativa, anomenat Set Sentits Teatre. Ha estat guanyador de tres Poetry Slam Barcelona i tres més de Slham l’Hospital i Santako Poetry Slam.
Xavier Bosch
Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és autor de la trilogia de novel·les del periodista investigador Dani Santana: 'Se sabrà tot' (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut de 2010), 'Homes d’honor' i 'Eufòria'. Anteriorment havia publicat els reculls de contes ‘Jo, el simolses i Vicis domèstics‘ i la novel·la juvenil ‘La màgia dels reis‘. L’any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb ‘Algú com tu‘, un èxit sense precedents amb més de 60.000 exemplars venuts i traduïda a set idiomes, i el 2017 va publicar Nosaltres dos, que també va tenir una excel·lent rebuda per part del públic. Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com ‘Alguna Pregunta Més‘,‘El món‘ a RAC 1 o ‘El gran dictat‘. Ha estat cap de programes de RAC 1, director de l’Avui, del documental ‘La fleur‘ i dels programes ‘Un tomb per la vida‘,‘Aquest any‘,‘cent! ‘ i ‘Àgora‘ de TV3. Articulista de Mundo Deportivo, actualment és membre del consell editorial de l’Ara.
Joan Casas
Joan Casas (Hospitalet de Llobregat, 1950) és dramaturg, escriptor, traductor literari, articulista i crític teatral. Durant molts anys d’activitat prolífica, ha traduït més de setanta obres del francès, l’italià, el portuguès i el grec modern, i també, en col·laboració, del rus i el búlgar.
Fill d’una família de classe treballadora, es formà artísticament en el marc del moviment del teatre independent, entre els anys 1967 i 1982. De seguida va començar a dur a terme activitats com a articulista i crític teatral. Des del 1995 és professor de teoria i història del teatre, crítica i escriptura dramàtica a l’Escola Superior d’Art Dramàtic, de l’Institut del Teatre, i ha impartit classe a l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra.
És autor de narrativa, poesia i teatre, i algunes de les seves peces han estat traduïdes i representades a l’estranger. Ha realitzat també nombroses traduccions teatrals, versions i adaptacions.
Ha estat distingit amb el Premi Víctor Català 1979 per Pols de terrat; el Premi Miquel de Palol 1985 per Tres quaderns; el Premi Ciutat de Palma 1986, juntament amb Feliu Formosa, per Amb efecte; el Premi Ignasi Iglésias 1990, de teatre; el Premi Crítica Serra d’Or per Nus; i el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 1993 per Nocturn corporal.
La seva tasca com a traductor ha estat reconeguda amb el Premi Giovanni Pontiero 2003 per No entris tan de pressa en aquesta nit obscura, novel·la d’Antonio Lobo Antunes; i el Premi Jordi Domènech 2005 per Tard, molt tard, de nit entrada, poemari de Iannis Ritsos.