Montserrat Pratdesaba
Big Mama Montse és el nom artístic de la músic Montserrat Pratdesaba (Sant Quirze de Besora, 1963). Va començar els seus estudis musicals de piano i solfeig als sis anys i amb dotze va conèixer, de forma pràcticament autodidacta, el seu gran acompanyant: la guitarra. Enginyera en Telecomunicacions especialista en Imatge i So, Big Mama va treballar durant sis anys a la Televisió de Catalunya (TV3), fins que va decidir deixar-ho per dedicar-se professionalment a la música. Des de llavors, ha estat fermament compromesa amb el blues, cantant en nombrosos concerts i festivals principalment a Espanya i França. Ha coproduït 20 discos i ha col·laborat en una llarga llista d'àlbums. A més, la carrera de Big Mama ha estat molt relacionada amb el treball educatiu, oferint nombrosos concerts per iniciar a nens i adults en l'univers del blues. També ha estat periodista musical de la revista francesa Blues & Co entre 2008 i 2016.
El seu art ha tingut repercussió internacional i ha participat en Festivals de Jazz i Blues de molt prestigi. Big Mama presenta ara una acció musical d’homenatge a l’escriptora i dona compromesa Teresa Pàmies.
Lyona Ivanova
Lyona Ivanova és el pseudònim de Marta Puig (Esparreguera, 1979), una il·lustradora, dissenyadora gràfica i de moda, fotògrafa i artista multidisciplinària catalana, coneguda sobretot com a directora de videoclips de grups musicals. Llicenciada en Direcció de cinema a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) ha realitzat curts i videoclips per a Love of Lesbian, The New Raemon, Lori Meyers, Amaral, Leiva o Zahara, entre d'altres, així com anuncis publicitaris.
És una artista polifacètica que ha il·lustrat llibres infantils i per a adults, s'ha dedicat al disseny gràfic d'agendes, bosses, samarretes, roba per nadons, etc. i és la responsable de les animacions i videoart de l'obra de teatre ‘La dona vinguda del futur‘. És molt activa a les xarxes socials, on es va donar a conèixer a través primer de Fotolog i actualment d’Instagram.
‘Sex¡oh‘!‘Mi revolución sexual‘ (Random Comics, 2019) és el llibre en el qual, a través de la seva experiència personal, il·lustrada per la seva mà, parla sobre sexualitat, educació sexual, plaer i poder.
Rafel Nadal
Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’‘Els mandarins‘ (2011), un llibre de retrats sobre el poder; ‘Quan érem feliços‘ (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i ‘Quan en dèiem xampany‘ (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels ‘Palmisano‘ (2015) ha estat traduïda a vint i -dues llengües, i ‘La senyora Stendhal‘ (2017), la seva darrera novel·la, a cinc. 'El fill de l'italià' li ha suposat el Premi Ramon Llull 2019.
Maria Barbal
Maria Barbal (Tremp, 1949) escriu, sobretot, novel·les i contes. Va passar la seva infantesa al Pallars, va continuar estudis a Barcelona, on va acabar seguint els cursos de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat Central. Es va quedar a viure a la capital i es va dedicar bastants anys a l’ensenyament.
Va presentar la novel·la ‘Pedra‘ de tartera l’any 1984 al Premi Joaquim Ruyra i el va guanyar. Publicada primerament per editorial Laia, després, a Empúries, La Magrana i Columna se n’han fet més de seixanta edicions i és present en col·leccions variades. Se n’ha fet dues adaptacions teatrals, que han estat representades en diferents escenaris. Ha arribat a un públic nombrós i divers, ha rebut altres premis literaris, Premi de la Generalitat del 1985 i Premi Crexells del mateix any. El 2018 comptava ja amb setze traduccions. El grau del ressò d’aquesta primera obra a Catalunya i internacionalment ha tendit a ocultar les creacions posteriors de l’autora. L’editorial La Magrana va reunir ‘Pedra de tartera ‘i les dues novel·les següents, ‘Mel i metzines‘ i ‘Càmfora‘, Premi Nacional de Narrativa 1991-1992, en un volum amb el títol Cicle del Pallars. Al cicle, encara s’hi podria afegir els contes de ‘La mort de Teresa‘ i les novel·les ‘País íntim‘, Premi Prudenci Bertrana, i la darrera, ‘A l’amic escocès‘, totes dues editades per Columna.
Jordi Mazón
Jordi Mazón (Barcelona, 1973) és professor i investigador del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, i de Batxillerat a l’Escola Aula. Des del 2004 és responsable de la vocalia de Ciència i Ensenyament de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. És autor de diversos llibres i articles de divulgació científica i ha desenvolupat treballs d’investigació en el camp de la física de l’atmosfera. A més, ha impartit i coordinat diversos cursos de formació per a professorat de primària i secundària.
És autor, entre altres, d’una dotzena de llibres de divulgació com ‘100 preguntes de física: perquè volen els avions de paper i perquè volen els de debò?‘, ‘100 qüestions per entendre l’atmosfera, Conèixer els núvols‘ o ‘Un submarí d’aire i altres experiments‘.
Jordi Nopca
Jordi Nopca (Barcelona, 1983) és escriptor i periodista. Actualment és redactor al diari Ara i coordinador del suplement setmanal de llibres Ara Llegim. Ha publicat la novel·la ‘El talent‘ (2012), i ‘Puja a casa (2015‘), premi Documenta, recull de contes traduït al castellà, al neerlandès i properament a l’anglès. Amb la seva última novel·la ‘La teva ombra‘, ha guanyat el Primer Premi Proa de Novel·la aquest any.
Lola Vendetta
Lola Vendetta és l'alter ego de Raquel Riba Rossy, una jove il·lustradora que va néixer a Igualada el 1990. Llicenciada en Belles arts a la Universitat de Barcelona (2013), mai es va fer il·lustradora, senzillament mai va deixar de dibuixar. El seu personatge va néixer en 2014 en un moment d'encreuament d'idees, de camins, de grans preguntes existencials... i d'aquest moment fins avui tenim el resultat en llibre ‘Lola Vendetta. Más vale Lola que mal acompañada‘ (2017). Amb el temps, Lola Vendetta s'ha convertit en la veu del silenci de les dones. A través d'ella i dels múltiples missatges amb propostes de vinyetes que li arriben a l'autora, les dones cobren protagonisme. El 2019 va presentar el seu últim llibre ‘Lola Vendetta y los Hombres‘, una novel·la gràfica sobre l'amor en la vida adulta.
Mª Àngels Cabré
Ha publicat la novel·la ‘El silencio‘ (Caballo de Troya, 2008) i els llibres de poemes ‘Gran amor‘ (2011, pròleg de Cristina Peri Rossi) i ‘Si se calla el cantor‘ (2012, pròleg de Francisco Ferrer Lerín). Especialitzada en cultura i dones, és autora de l’assaig ‘Leer y escribir en femenino‘ (2013, pròleg de Laura Freixas) i dirigeix l’Observatori Cultural de Gènere, destinat a impulsar la paritat de gènere en la cultura. Col·labora, entre altres publicacions, en el suplement «Cultura/s» de La Vanguardia, en el blog ‘Mujeres‘ d’El País i a la revista Letras Libres. També en els programes de RNE ‘Wonderland‘ (Radio 4) i ‘Mujeres malditas‘ (Radio 5). La pots seguir en el blog ‘Bibliomanía‘. El març del 2019 va presentar el seu darrer llibre 'Lila: història gràfica d’una lluita' juntament amb Toni Galmés.
Maria Carme Roca
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana (Literatura) i durant anys es dedicà a l’ensenyament. L’any 1997 va publicar la seva primera obra, i des d’aleshores no ha parat d’escriure. Amb més d’una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la literatura infantil i juvenil, el conte curt, l’assaig i la novel·la. Pel que fa a la novel·la, s’ha especialitzat en novel·la històrica (‘El monestir proscrit‘, ‘Barcino‘,‘Escollida pels déus‘, ‘L’enigma Colom‘, ‘La merla blava‘, ‘La noia del club‘...). Ha obtingut diversos premis literaris, com ara el Lola Anglada de contes infantils, el Barcanova de literatura infantil (‘Akanuu, l’arquer persa‘), el Nèstor Luján de novel·la històrica (‘Intrigues de palau‘) i premis de literatura juvenil com el Bancaixa (Qui és el de la foto?), el Joaquim Ruyra (‘Katalepsis‘) o el Barcanova (‘Selfies al cementiri‘). La seva novel·la ‘A punt d’estrena‘ (Columna) va rebre el Premi L’Illa dels Llibres per votació popular, i amb la novel·la ‘El far‘ (Columna) va guanyar el Premi Prudenci Bertrana el 2018. Aquest 2019 ha presentat el seu darrer títol, ‘La reina de Gizeh‘, un llibre per a infants.
Xavier Mas Craviotto
Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) viu a cavall entre Navàs i Barcelona i estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Modera clubs de lectura juvenils, és cofundador de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català col·loquial, i durant dos anys ha col·laborat amb el Centre de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) gràcies a una beca de col·laboració. Als 17 anys va quedar finalista del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra d’Espanya i Llatinoamèrica i, des d’aleshores, ha guanyat una quinzena de premis de narrativa i poesia, d’entre els quals destaquen el Premi Gabriel Ferrater d’Òmnium Cultural Baix Camp 2017 amb el poemari Phosphorus i Hesperus i el I Certamen Art Jove Salvador Iborra amb el poemari ‘Renills de cavall negre‘ (Viena Edicions). ‘La mort lenta‘, la seva primera novel·la, li ha valgut el Premi Documenta 2018.