Helena Rufat
Helena Rufat (Torrelameu, 1967) és professora d’ensenyament secundari i escriptora quan el temps li permet i la inspiració la visita. Llicenciada en Filologia catalana, actualment viu a la ciutat de Mollerussa. Ha publicat estudis de literatura i diversos contes premiats en certàmens de narrativa breu. Una història d’amor suposà l’inici de la seva trajectòria com a novel·lista, que consolida ara amb Tardes de bar (Pagès Editors, 2019), accèssit del XXXè Premi Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2018. El jurat del Premi va destacar en aquesta novel·la un gran treball d’aprofundiment psicològic. Actualment treballa en un recull de poesia.
Anna Pantinat
Anna Pantinat (Barcelona, 1977) és artista escènica i autora de 'Construcció de la Nit' (Editorial Fonoll), 'De sobte, un Estiu' (LaBreu) i 'Qui no s’anomena' (Món de Llibres). Canta, toca el teclat, el theremin i compon a Pentina’t Lula i coordina, amb Daniel Ardura, el segell discogràfic Repetidor Disc.
Formada al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, aviat s’interessà per altres disciplines artístiques. Estudia teatre i participa com a creadora i intèrpret en diverses companyies underground. També actua en alguns curtmetratges. Musicalment, col·labora tocant i composant amb el teclat, el theremin o el trombó de vares en grups d’estils molt diversos.
L’estiu de 2012 va publicar un recull de poemes al llibre 'Mar a Rems' i el seu poemari traduït al castellà 'De repente, un verano'. Posteriorment va rebre el premi Ventura Gassol per 'De sobte, un estiu' i l’any següent, 'Construcció de la Nit', guanyà el Joan Duch de Juneda. Apareix a les antologies 'Generació (H)original', 'Mig segle de poesia catalana del maig del 68 al 2018' i '1-0, trenta poetes per la llibertat'. El seu poema 'Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués', és escollit com un dels millors de l’any durant els Jocs Florals de Barcelona del 2015. El 2018 rep el Ciutat de Manacor amb 'Qui no s’anomena'.
Les seves propostes s’han pogut veure en festivals com LEM, Embarra’t, Poesia i +, i a la Setmana de la Poesia de Barcelona amb el Projecte En Residència.
Damià Del Clot
Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973) és advocat i escriptor. Ha estat guardonat amb el Premi Vila Ametlla de Mar 2009 per ‘Notes d’un viatge a l’infern‘ (2009) i amb el Premi Fiter i Rossell per ‘Absolut Taronja‘ (2010) . Va ser finalista del Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès amb ‘L’espai nacionalista a Catalunya‘ (1999-2006): ‘crònica d’un enfrontament‘ (2007). També es autor del llibre de temàtica jurídica ‘La delegació de funcions del president de la generalitat‘. ‘La figura del conseller primer‘ (2007) i dels assajos ‘Catalunya sentenciada‘ (2013) i ‘Decidir, un exercici de legitimitat democràtica‘ (2014). Una novel·la ‘Pulp‘ representa el seu retorn a la ficció.
Màrius Serra
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d’articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l’italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l’alemany i l’anglès.
La seva obra literària, guardonada amb diversos premis –Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi–, comprèn novel·les com ‘Mon oncle‘, ‘Farsa‘, ‘De com s’escriu una novel·la‘, ‘Plans de futur‘, ‘La novel·la de Sant Jord‘i; relats com ‘La vida normal‘, assajos com ‘Verbàlia‘ i llibres tan personals com ‘Quiet‘, en el qual retrata la vida al costat del seu fill amb discapacitat. També és autor, amb Oriol Comas, de la capsa de Jocs Reunits Verbàlia, del Joc de l’Enigmàrius i dels jocs portàtils de la D.O. Verbàlia.
Aquest 2019 publica ‘Jugar-s'hi la vida‘ (Ara Llibres) amb l’expert en jocs Oriol Comas com a personatge principal, una novel·la que amb el característic sentit de l’humor de l’autor constitueix un elogi del joc pel joc davant del joc pel guany.
Alba Dalmau
Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) és llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. El 2011 publica la seva primera novel·la, ‘Vonlenska‘, amb Pagès Editors. També és autora de dos llibres d’artista: el primer, ‘On només hi havia un far‘, un recull de contes sobre el silenci, acompanyats de fotografies; i el segon, ‘Estrena‘, un llibre de fotografia acompanyat amb textos literaris que relaten una història romàntica basada en el cinema mut —ambdós llibres sorgeixen del col·lectiu Sincopat, format també per la fotògrafa Ares Molins. Va viure a Nova York durant tres anys, on va escriure ‘Bategant‘, novel·la publicada per Cossetània Edicions i un recull de contes anomenat Estàndards. Actualment es dedica a la gestió cultural i és professora del Laboratori de Lletres de Barcelona.
Júlia Ramírez
Júlia Ramírez Hurtado (Santa Coloma de Gramenet, 2002) és escriptora. Escriu sota el pseudònim Jane Lane i, des de ben petita, és una devoradora de llibres. La seva passió per l’aprenentatge va fer inevitable que de la lectura passes a l’escriptura. Una de les seves màximes és “estudia, però estudia allò que et motivi”; per això, opina que la inspiració, la il·lusió per fer coses, és un factor primordial del demà. Se sent atreta per totes les disciplines artístiques i es veu aprenent-les totes en un futur. A banda de bibliòfila, és també cinèfila, especialment en gèneres com el misteri i la fantasia.
Amb només disset anys publica la seva primera novel·la ‘Palabras a flor de piel‘ (SM, 2019) –en català, ‘Paraules a flor de pell‘ (Cruïlla, 2019)– guanyadora de la 14a edició del premi Jordi Sierra i Fabra per a joves escriptors. El seu treball va imposar-se davant obres arribades de tot l’estat, així com Colòmbia, Mèxic, Perú i Estats Units. El jurat li ha reconegut una “prosa refinada i cuidada” en una història que explora l’amor homosexual. Ramírez assegura que volia relatar la impossibilitat de controlar l’enamorament, especialment durant l’adolescència.
Oriol Comas
Oriol Comas i Coma (Barcelona, 1956) és filòleg de formació i expert i col·leccionista de jocs de tauler per passió. Des de 1985, ha creat més d’una cinquantena de jocs de taula i de carrer per a institucions, ONG, Universitats, diaris i empreses. A més, és autor de l’adaptació al català de l’Scrabble i ha creat amb l’escriptor Màrius Serra el joc Verbàlia, el Joc de l’Enigmàrius i els jocs portàtils de la D.O. Verbàlia.
Va ser responsable de l’àmbit del joc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Té una biblioteca amb més de 2.300 llibres i 900 revistes sobre jocs, i una ludoteca amb 4.000 jocs de taula. A més és autor del llibre sobre la història dels jocs de taula ‘El mundo en juegos‘.
El 2019 l’ha convertit per primera vegada en el protagonista d’una novel·la, ‘Jugar-s'hi la vida‘ (Ara Llibres) de Màrius Serra, un elogi del joc pel joc davant del joc pel guany.
Núria Clemares
Núria Clemares (Barcelona, 1972) és actriu i narradora. La seva formació teatral en diferents disciplines escèniques, amb seu a Barcelona i San Francisco, com la Commedia dell’arte, el clown, el teatre de text o la dansa contemporània, l’han convertida en una intèrpret singularment versàtil. Explica contes de tot tipus, espectacles vius i enèrgics, màgics, simpàtics, picants, emotius, amb missatge i sense, per emocionar-se, per somiar, per escoltar músiques precioses, per descobrir personatges il·lustres, per conèixer la nostra tradició i la d’altres cultures...
Viatja des de fa molts anys per Catalunya, Andorra i Balears amb els seus contes. La gestualitat, la imaginació, la improvisació i l’humor, però sobretot la paraula, són la base de la seva representació.
Gemma Capdevila
Gemma Capdevila (Barcelona, 1988) no ha deixat de dibuixar des del primer cop que va agafar un llapis. La seva formació ha passat per l’Escola Llotja, el Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona EINA i els estudis de Belles Arts. És il·lustradora i es dedica a omplir el buit de tot allò que no poden assolir els seus ulls amb la seva imaginació i el seu llapis.
La persegueixen la primavera, el blau del mar, el sons del vent i la quietud de les muntanyes. Amb seu al Montseny, fa tallers per a nens i nenes, dels quals obté bona part de la seva inspiració.
Muniatto Xou
Eusebi Morcillo Escoda (Tortosa), més conegut pel seu pseudònim artístic Muniatto Xou, és un pallasso de llarga trajectòria professional. És un artista autodidacta, excèntric i rural, un autèntic tot-terreny que combina tècniques de malabars, equilibris i globoflèxia.
Ha estudiat amb mestres com Leo Bassi, Jango Edwards, Pepa Plana o Lluís Graells i ha col•laborat amb grans sales com L’Espai de Barcelona, el Palau Sant Jordi o el Palau de la Música. Muniatto Xou compta amb una gran trajectòria en una llarga llista de poblacions catalanes, valencianes i aragoneses, però ha participat també en projectes de voluntariat internacional com l’ONG Metges Solidaris.
Recentment, l’hem vist reinterpretant algunes de les principals obres de la literatura catalana medieval en col•laboració amb el festival Litterarum.