Pol Guasch
Pol Guasch i Arcas (Tarragona, 1997) a cavall entre Tarragona i Barcelona, llegeix com exposa la violència Mouawad, com fa l’engany Ferrater, i s’emmiralla, esbiaixat, en la teoria de Cixous, en la manera com entén el fet d’escriure des del cos. El seu atreviment és el d’una veu que es planteja el risc no com una opció sinó com una necessitat imperiosa. Per aquest motiu, els seus versos en esqueix s’obren en una ferida mòrbida molt propera als versos trencats de Lispector. D’aquestes veus i d’aquests territoris viscerals parteix el seu primer llibre, ‘Tanta gana‘, entranyes d’un subjecte atònit que rau enmig d’una cruïlla, amb els ulls i les mans obertes, re-buscant en les butxaques quina és la manera de dir els mots silents que bramen ben endins.
Toni Galmés
Toni Galmés (Manacor, 1983) combina la seva feina d'il·lustrador per publicitat, cinema o editorial, amb la docència d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i a l'Institut del Teatre. A més, s’ha especialitzat en dur les seves pròpies il·lustracions i dibuixos a escena. Llicenciat en Belles Arts i doctor en Història de l’Art, la seva inspiració es deu a moltes fons, des del cinema i el còmic, fins a la il·lustració dels segles XIX i XX.
Entre les seves il·lustracions editorials trobem ‘Cinc rondalles mallorquines, ‘El pou de sa Perdiu Blanca‘ o ‘El jeroglífic de les banyes d’esca‘. Amb l’editorial Comanegra ha publicat ‘On és l'Estel·la?‘ i ‘Groc: història gràfica d'una lluita‘ i ara il·lustra la història gràfica del feminisme de M. Àngels Cabré a ‘Lila: història gràfica d’una lluita‘ (2019).
Sebastià Bennassar
Sebastià Bennassar (Palma, 1976) és escriptor, traductor, periodista i agitador cultural. Va treballar als diaris Baleares i Balears entre 1994 i 2005, quan va començar els estudis d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, on es va llicenciar amb el premi extraordinari final de carrera. Màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra (2011), l’agost de 2009 es va instal·lar a Lisboa, on va viure fins al 2013.
Bennassar col·labora habitualment a Vilaweb, dirigeix la revista Bearn i el festival de novel·la negra Tiana Negra, és vocal de drets lingüístics del PEN-Català i gestiona els continguts del festival Gràcia Llegeix. És autor d’una trentena de llibres de tots els gèneres literaris, excepte teatre, i dirigeix la col·lecció ‘Lo Marraco Negre‘ de Pagès Editors. La novel·la negra, la literatura portuguesa i la història són les seves grans passions.
Ignasi Revés
Ignasi Revés (Sarroca de Lleida, 1976) és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu articles d’opinió al quinzenal SomGarrigues, de les Borges Blanques. Ha publicat la novel·la 'Oli en un llum', 'els assaigs Esmorzars de Lleida' i 'Esmorzars de l’Ebre' i 'Històries de mar de la Costa Daurada' i el Delta de l’Ebre'. També ha participat en els llibres col·lectius 'El riu que parla', 'Lleida', 'Blanc i negre','L’Arbreda ebrenca' i 'Històries Vives del Segrià 2017-2018'. És funcionari i viu a la natal Sarroca de Lleida.
Gemma Sardà
Gemma Sardà (Barcelona, 1967) és lingüista, traductora i correctora. Ha desenvolupat la major part de la seva vida professional al diari català La Vanguardia, on actualment treballa com a correctora i traductora de l'edició en català. Com a novel·lista, la seva obra és de caràcter intimista, amb un català sempre molt treballat segons els registres.
De la seva primera novel·la, 'La veu del Cyrano', se'n va dir que presentava una prosa d'una naturalitat excepcional, amb una comicitat tràgica i una llengua acuradíssima, plena de registres. En aquell moment va quedar ja finalista del premi de novel·la curta 'Just Manuel Casero', i amb 'Mudances' (Comanegra, 2018) ho torna a fer. La seva veu es degusta a glopades curtes, com el rom que beuen la Lívia i en Marcel en la seva darrera història.
Oriol Molas
Oriol Molas (Camprodon, 1968) és llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat tota la vida en el sector editorial, com editor i gestor, especialment en el fascinant sector dels fascicles. Ha col·laborat amb editorials com FMR, Integral, Destino, RBA o Salvat. De jove, va escriure poesia en reculls com 'Ànimes de paper', 'Swinging' i 'Vent'. Ara, ha decidit fer un pas en el món de la narrativa amb la seva primera novel·la, coescrita amb el periodista Ferran Grau, 'Cazeneuve i la revenja dels desvalguts' (Capital Books, 2018).
Mercè Pardo Pastor
Mercè Pardo Pastor (Barcelona, 1986) té un perfil clarament interdisciplinari; els seus estudis en Humanitats i màster d’Estudis comparatius: art, literatura i pensament a la Universitat Pompeu Fabra, així ho expliciten. La filosofia, la música i la literatura, sens dubte, han estat els tres eixos principals de la seva trajectòria.
Pel que fa als coneixements musicals va començar de ben petita tocant el piano i més tard va continuar al Conservatori Municipal del Bruc, on es va graduar en cant líric. Com a mezzosoprano, va completar els seus estudis al Conservatori del Liceu fent cursos de perfeccionament amb l’Oriol Rosés, al Col·legi del Teatre d’interpretació amb en Jordi Godall i cursos extensius de la tècnica cos-art amb la Carme Ciuró. Al costat de la pianista Myriam López ha impulsat el seu projecte artístic-musical més recent, Quars Duo.
En l’àmbit de la literatura, amb disset anys, va ser la guanyadora dels Jocs Florals de Barcelona amb el conte titulat 'Història d’un desamor'. La necessitat d’aprofundir en la tècnica narrativa l’ha portat a L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès en l’especialitat de conte.
Des de 2008 fins a l’actualitat exerceix com a tutora i professora de Filosofia i Història de la música a l’Escola Súnion de Barcelona. També combina la seva activitat docent puntualment amb la de conferenciant.
'Pell' (Voliana Edicions, 2019) és el seu primer llibre de contes; un projecte que va sorgir de les idees compartides en els cursos de filosofia impartits per la filòsofa Marina Garcés a la llibreria La Central de Barcelona, i que va construir plenament a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Ferran Grau
Ferran Grau (Lleida, 1982) va decidir que volia ser escriptor amb només 13 anys. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat –entre altres– a la Cadena SER, a RAC 1 i a RNE. També ha participat com a escriptor en diversos programes de televisió com 'El gran dictat' de TV3 o 'Telemonegal' de BTV. Entre les seves publicacions es troba el recull d’entrevistes I jo, què pinto aquí i el llibre La nit dels ignorants 2.0.
'Cazeneuve i la revenja dels desvalguts' (Capital Books, 2018), coescrita amb l’editor Oriol Molas, és la seva segona novel·la després de 'Dues Cicatrius'.
Martina Ferrer
Martina Ferrer és dietista-nutricionista, especialista en psiconeuroimmunologia. Es va diplomar en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Barcelona. Va fer el postgrau en Psiconeuroimmunologia també a la Universitat de Barcelona. Va cursar el màster en Medicina Tradicional Xinesa i Acupuntura a la Universitat de Barcelona i és diplomada en Fisioteràpia per la Universitat Ramón Llull. Li agrada la natura i és defensora del medi ambient i la sostenibilitat, practica esport, cuina saludable i li encanta compartir temps amb els seus. Integra l’alimentació, l’activitat física i l’aprenentatge de la gestió emocional amb els seus pacients a consulta per aconseguir un canvi d’hàbits conscient, sòlid i sostenible en el temps.
Marta Morros
Marta Morros és traductora i intèrpret d'anglès i japonès al català i al castellà. Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, havent cursat part dels seus estudis a la Universitat de Wolverhampton (Anglaterra) i a la Universitat Internacional de Josai (Japó), ha exercit la seva carrera professional entre la seva Barcelona natal, Anglaterra, Irlanda, els Estats Units i el Japó.
Els seus inicis es troben a la traducció de sèries d’animació, pel·lícules i documentals, però més endavant es va endinsar també en la traducció de literatura infantil i juvenil i la traducció editorial en general. En aquest sector, té també una llarga experiència com a documentalista per a guies de viatge.
Per altra banda, també s’ha especialitzat en la traducció biosanitària —concretament per a projectes de cooperació amb països de l'Àfrica—, àmbit en el qual fa igualment tasques de redacció. Alhora, com a intèrpret, té experiència en interpretació d'enllaç i mediació i desenvolupa treballs de producció i coordinació per afavorir la comunicació intercultural.
Actualment la seva seu és Barcelona i se sent afortunada de treballar en tots aquests àmbits que, d’una manera o altra, la vinculen amb la lectura, els viatges i la comunicació, tres camps que la fascinen.